Francesc Pujols, el xofer de Déu

Avui toca autocentrament, avui toca fer volar la ment, avui toca anar a Martorell, vila de l'il·lustre far i guia del poble català, Francesc Pujols i Morgades. Allí ens retrobarem amb els pujolsians habituals, mantindrem la flama encesa de l'ideari polític, social i cultural de l'anomenat secretari de la natura, i farem petar la xerrada ensumant i albirant com la història de la humanitat i de la nostra nació passa, es consumeix o flota davant dels nostres rostres, això depenent de si un és molt pessimista o simplement pessimista.
Avui doncs, a les 19h a l'auditòri del Centre Cultural (Pl. de les cultures, Martorell), veurem el documental dirigit per Ramon Pallarès, Francesc Pujols, el xofer de Déu, un documental basat en el llibre fet per l'Artur Bladé, Francesc Pujols per ell mateix.
A veure si entre tots, i estic segur que aquest film hi ajudarà, comencem a valorar la trajectòria, el pensament i evidentment la ironia d'aquest homentot, sobretot en aquests temps, on els valors sembla que estan en hores baixes, i tant difícils pel que fa a l'autocentrament nacional.

Això no és d'en Pujols però em ve de gust posar-ho perquè crec que té molt a veure amb el seu pensament.

Autocentrament: La capacitat d'una determinada societat humana d'observar-se des de la perspectiva de si mateixa, de poder identificar els propis interessos col·lectius i de prescindir de les visions que, sobre aquesta, tinguin unes altres comunitats.