Vota i vota Sí

Qualsevol moviment que aspira a guanyar una guerra necessita il·lusió, molta il·lusió, i sobretot intel·ligència també. La primera de les condicions sembla que tots plegats la complim amb escreix, sobretot després de la treva entre els dos grans partits centrals, CDC i ERC. La intel·ligència ja és una cosa més costosa. De moment, però, és evident que el fet que no hi hagi una sola llista independentista tal com volia una part del sobiranisme, sinó dues, ja ha sigut un toc de lucidesa a favor de tots plegats. Per contra, cal lamentar certs xantatges que hi ha hagut a l'hora d'elaborar la llista principal i la pèrdua d'un temps preciós que ens ha abocat a un ridícul gairebé irreversible. En fi, l'important és que ja hem pujat al tren on el més interessant de tot és que la marxa enrere és un fet impracticable ara mateix, només un foll seria capaç d'un suïcidi col·lectiu com aquest, d'ell mateix i de tots. Guanyarem o perdrem, però res serà igual que ara.

Tanmateix, encara no ens lliurem de certes cabòries que el dia a dia processista ens regala a tots, com per exemple, veure exactament la mateixa gent -la mateixa!- que sempre dóna suport a les reivindicacions nacionals, formant part de la llista de Junts pel Sí. Això ens portaria a pensar que hem tocat sostre, que més enllà dels mateixos de sempre no aconseguim penetrar en d'altres personalitats socials. Sí, què voleu que hi faci, aquesta catalanor tan pujada de to és inquietant, perquè esclar, amb tota sinceritat, què collons faran alguna d'aquesta gent al Parlament? Quina tasca tècnica parlamentària se'ls hi assignarà? Que això no és un aplec! Que anem a trencar un estat i a fer lleis en un Parlament! En fi, alabat sia Déu.

En tot cas, no tinc cap dubte que després del 27S es formarà un govern fort i seriós, aquest cop sí dels millors i com més tecnòcrata millor, amb ordres parlamentàries explícites i un mandat democràtic per portar Catalunya cap a la desconnexió total amb Espanya. Tampoc dubto que la creació de les estructures d'estat necessàries per començar a caminar sols ja són un fet, a la clandestinitat esclar. I és evident que tampoc tinc cap dubte que a hores d'ara la feina ja està molt avançada en el terreny logístic, com també en el camp internacional. Oi que no hi ha cap dubte, de tot això? Oi que ja ens ho esteu fent senyors líders que ara mateix governeu? Gràcies per avançat a tots, doncs, perquè si és així guanyarem, i us ben asseguro que passareu a la història amb lletres d'or.

Ja només em queda, doncs, apel.lar a la gent, que en definitiva és la que donarà gruix i consistència al procés constituent. Sé que a alguns us costa molt votar a segons qui, a servidor a vegades li venen marejos només de pensar en segons quin personatge de la llista de Junts pel Sí (ja no parlo de la de la CUP), però escolteu, encara que ho sembli a vegades, això no és un joc, això no es pot mirar des del prisma personal, això no va de dèries i deliris particulars. Això que estem construint és una sacsejada geopolítica molt seriosa a nivell, com a mínim, continental, i no podem fer el mec perquè aquest o aquell no és de la nostra corda, o perquè ara no estic passant un bon moment i no m'importa res. Ens miren milions de persones esperant si fem el ridícul una vegada més o no, ens precedeixen homenots que es mereixen l'honor de la victòria, estem davant del mirall de la història i no ens podem defraudar de nou. Espanya, ho sap tothom i és profecia, no és un bon negoci, mai brillarem en res mentre seguim així, doncs com a mínim intentem-ho d'una altra manera, perquè només des de la llibertat podrem saber si estem equivocats o no. Només des de la llibertat podrem saber si som solvents o no. Tota la resta és paper mullat i xantatge social, perquè quan no es parteix d'una autogestió completa i real, tot problema és una trampa que els carronyers de torn aprofiten per carregar contra Catalunya i les seves institucions.

Sigues de dretes o d'esquerres, liberal o conservador, anarquista, nihilista, hedonista o pessebrista. Vota i vota SÍ. Almenys aquest cop, i després ja continuarem tirant-nos els plats pel cap, que és un esport que agrada molt a Catalunya.


Article publicat al Nació Digital