Deixem-nos de debats estèrils

Sembla que s'ha imposat una màxima dins l'independentisme que diu que el topall de vots en favor de la secessió ja no pot pujar més dels 1,8-2 milions. És una sensació de derrotisme que l'unionisme disfressat de federalisme ajuda a estendre diàriament, no sense l'ajuda de cert sobiranisme sempre abocat al resistencialisme de derrota. No dubto que la tendència que marquen les enquestes, a més de ser una bona arma llancívola contra l'independentisme, és d'un cert cansament fruit de les últimes agres discussions entre CiU i ERC. Tot i així, els alts i baixos en un procés com aquest són normals i, com la borsa, no és important que un dia es baixi més que un altre, sinó que el pòsit i la força argumental es mantinguin en bona salut.

Sí, la cosa no és fàcil i això ja ho sabíem, però si realment ho sabíem, cosa que poso en dubte en una bona part de la gent, el que no és de rebut és malgastar tants esforços en debats que ja creiem superats. En aquest sentit, tornar-se a emmerdar en el debat de les llistes perquè resulta que unes enquestes ara diuen una cosa diferent que fa uns pocs mesos, denota fragilitat i molt poca intel·ligència d'alguns articulistes que cotitzen alt. Si realment els convergents i tota la seva claca volen tornar a reobrir el debat un cop passades les eleccions municipals, no només trairan el pacte entre el president Mas i Junqueras, sinó que enfonsaran definitivament els ànims de la gent encara il·lusionada amb el procés a només 5 mesos del 27S, un autèntic suïcidi. És més, aconseguiran portar-nos paradoxalment al mateix lloc que l'unionisme desitja que anem; és a dir, a la merda. 

Ara més que mai, cal que cadascú treballi incansablement des del seu àmbit ideològic per així continuar maximitzant el vot en totes les capes socials del país. Ara és el moment d'arremangar-nos i pentinar tot el territori amb empatia per cercar tots els indecisos que només s'abocaran al bàndol que sigui més creïble i il·lusionant.

Necessitem una CiU forta sense divisions ni martingales confederalistes, que es defineixi clarament com a partit liberal i de centredreta, i es deixi de girs ideològics absurds que ningú entén i que estan abocats al fracàs. Necessitem una ERC imparable que continuï fent l'abraçada de l'ós a tota la socialdemocràcia del país. I necessitem una CUP responsable amb un futur govern de concentració mentre va arreplegant tot el que ICV/Podem es van deixant pel camí. Tot això ha d'anar embolicat amb un full de ruta diàfan i sense més eufemismes que ens porti a la independència, perquè les mitges tintes ja no estan de moda en aquests temps que vivim, i perquè només incrementarem el suport social a mesura que la gent es cregui que la independència és útil. A què esperem? 

Article publicat al Nació Digital