Catalunya necessita 10 minuts

Hi ha una brama estesa en alguns cercles del nacionalisme espanyol que consisteix a creure que l'objectiu principal per desactivar el problema català és fer caure el president Mas. És allò de mort el gos, morta la ràbia. Ells calculen que amb una ERC victoriosa en les properes eleccions (un mal menor), per molt plebiscitàries que puguin ser, en Mas i els seus hauran -lògicament- de dimitir després d'un desastre electoral rere l'altre. I que, per tant, sense una majoria absoluta d'ERC i amb una CiU trencada sense el lideratge del president, és raonable pensar que tocat i enfonsat un actor important del sobiranisme, el procés estigui almenys malferit. I si, a més existeix la confiança, per no dir la certesa, que els convergents que venen al darrere a substituir el president cauran amb la primera oferta que vingui de Madrid, podríem pensar que el procés estaria tocat de mort. Sense comptar, esclar, amb l'esbirro Duran i els seus amics del pont aeri merdejant per allà al mig i una societat civil presa per la desorientació i en una possible batalla caïnita que, com tots sabem, és el nostre segell d'identificació. Un clàssic.


No cal dir que en aquesta exposició hi ha un bri de certesa que ens hauria de fer estar a tots alerta, sobretot la família convergent. És una obvietat que sense Convergència no hi ha independència, bàsicament perquè ells representen un dels tres pilars que suporten electoralment el sobiranisme català: 1) centredreta, 2) centreesquerra i 3) l'esquerra alternativa. Amb un panorama on ERC guanya les eleccions sense majoria absoluta i una CiU perdedora amb el president deslegitimat, qualsevol proposta de Madrid pot desestabilitzar seriosament el procés fent que els Recoders, els Vilas i els Campuzanos s'arrapin a les faldilles de la 3a via girant la cara a ERC i a la recerca d'una entesa primer amb el PSC i després amb Espanya per sortir de l'atzucac actual.

Però anem a pams, primer de tot esperem que la convicció del Govern sigui la de mantenir la consulta del 9N fins a l'últim minut. Això vol dir que hem de posar les urnes tant sí com no, hem de fer cues als col·legis, hem de mostrar al món que un país europeu de ciutadans pacífics no poden ficar la papereta dins l'urna. Aquesta és la imatge. Però a partir d'aquí, si no podem votar amb garanties, tot serà un abisme. El president convocarà eleccions -si pot ser fent-les coincidir amb les municipals-, mentre l'ofensiva estatal serà irrespirable. Davant d'això crec que tots hauríem de ser conscients de la importància que tindrà la figura del president i del perill que tot vagi de mal borràs si no l'acompanyem i l'acotxem. 

Hi ha dues possibles vies per encarar el camí de l'endemà si no hi ha consulta. Una seria constituir una candidatura unitària de tots els partits partidaris del SÍ a seques, amb l'objectiu d'aconseguir la majoria absoluta. Però aquesta opció, que sense dubte seria un bon revulsiu, pateix d'un greu problema; la CUP no s'afegiria a aquesta candidatura, i ni ICV ni UDC són de fiar en el sentit estrictament independentista. Massa estètica i sectarisme entre tots plegats. Sense tots aquests partits la unitat s'esberla i hi ha el perill real de no arribar a la majoria absoluta. A més, està comprovat que, diversificant el vot, el ventall és més ampli i s'arriba a més racons de la societat.

En aquest sentit, l'altra via seria presentar-se tots per separat però amb un punt inviolable en comú; si els partidaris del SÍ a seques obtenen majoria absoluta, guanyi qui guanyi, l'endemà es constitueix un govern de concentració de tots (sense excuses ni condicions!), per encetar un procés constituent i les bases d'un nou estat independent, amb les corresponents negociacions amb l'estat espanyol, Europa i la ONU. Per cert, això també val per si finalment podem votar i el SÍ-SÍ guanya.

Un estimat amic meu, l'altre dia m'explicava la teoria dels deu minuts (com a metàfora) respecte del procés català; consisteix que arribarà un moment no gaire llunyà que Catalunya necessitarà que en Mas, en Junqueras, en Fernández, la Forcadell, la Colau i qui calgui es trobin i s'estimin només durant deu minuts. Deu simples i gloriosos minuts per crear les bases del nou estat català i, a partir d'aquí, que torni la follia, les batalles i la disbauxa a la política catalana. 

Article publicat al Nació Digital


 

El president se la juga aquests propers mesos