Totes les societats que arriben a la maduresa vol dir que són democràtiques i, per tant, votar acaba sent un fet habitual; igualment,
totes les societats madures i amb un bri d'orgull de pertinença a la comunitat
voten per afavorir el seu benestar i la seva llibertat
col·lectiva. Catalunya malauradament fa segles que per diverses
circumstàncies, totes elles relacionades amb la por a la repressió i a la mort,
no exerceix de societat madura i adulta, és a dir, lliure. Tant és així que
fins i tot amb llibertat controlada, la societat catalana, tan provinciana ella,
s'ha passat 30 anys votant favorablement i creient en una de les fal·làcies més flagrants de
l'Europa moderna: l'Espanya autonòmica. Un sistema polític rufià i igualitari -el funest café para todos-, que ha
significat caure en la misèria i el descrèdit internacional. Reflexioneu per uns instants què ha
comportat fins al moment formar part del regne d'Espanya; un atur pels núvols,
un deute públic terrorífic i una corrupció vergonyant. Ras i curt, aquesta és
la marca Espanya. Us felicito, autonomistes!
Tanmateix, és notori que Catalunya, veient que tot va de mal borràs i els números no li surten per
enlloc, ha despertat d'aquest malson i sembla decidida, una vegada més, a
presentar l'enèsim plet a l'Estat espanyol. En aquesta ocasió, però, amb un significativa
diferència, ara no demanarem la regeneració d'Espanya malgrat que alguns il·lusos encara la persegueixin, sinó la separació política amb la consegüent creació
d'un nou estat. La maduració, vaja. Això vol dir que ens haurem fet grans d'una vegada? Ho veurem
d'aquí a no res.
Precisament aquest diumenge ens passarà la història pel davant i veurem si
som capaços de demostrar arreu d'Europa que a Catalunya hi ha alguna cosa més en
joc que l'europarlament i la indirecta i llunyana tria del president de la Comissió Europea. A partir d'ara cada contesa electoral és un referèndum camuflat per als catalans, tingueu-ho ben present. Ara ja no valdran
les típiques excuses de baixa estofa del 'tots els polítics són iguals' o 'ells
no ens representen'; el nihilisme infantil del no votar és buit i put a
irresponsabilitat social. En aquesta cruïlla social i política que
Catalunya està travessant votar és revolucionari, i votar als partits catalans
partidaris de l'autodeterminació és trencar amb l'statu quo de la casta corrupta
i autoritària de Madrid i els seus esbirros catalans. Què voleu més
revolucionari que això?! Hem de votar massivament perquè l'alta participació a
Catalunya i el diferencial respecte a la resta de l'estat els farà tremolar de veritat. I hem
d'encertar el vot, perquè les aventures forànies que antigament atreien
estèticament ja són història. Catalunya només té als catalans, i ningú més,
ningú, farà res per a nosaltres. Fer-te gran també té molt a veure amb
l'autocentrament, no sé si m'explico...
En aquestes eleccions jo votaré ERC perquè aquest país es mereix un centreesquerra nacional potent, allunyat de sucursalismes i veleïtats ortodoxes. Però també perquè encara ara és la garantia més segura que el procés no es desviï ni tremoli. Dit això, desitjo profundament que tan CiU com ICV treguin un gran resultat. Només així el món ens podrà començar a creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada