Bon istiu! (Al centre del món)

Per a Pujols, Catalunya, i més concretament la Plaça Reial del nostre Cap i Casal principatí, és el centre del món. I per Dalí, que mentalment era deixeble del savi de Martorell, el seu centre del món era l'estació de tren de Perpinyà. Excentricitats a banda, o no, està clar que el nostre poble, fruit de la desgràcia política i social viscuda durant 300 anys ençà, ha potenciat i adquirit un tarannà i una idiosincràcia singular i a voltes sorprenent respecte a altres cultures planetàries. No és fàcil sobreviure a dos genocidis culturals, econòmics i humanitaris i seguir més vius que mai al món modern, jo almenys no conec a cap poble que hagi aguantat res semblant. És curiosa la realitat sublim que fa que en aquest racó de món s'hi pugui trobar un palau gòtic amb una palmera al bell mig, o que siguem el poble més europeu i alhora més llatinitzat, un fet que no pots trobar ni a l'Europa nòrdica i profundament gòtica ni encara menys a l'Àfrica sahariana. És en aquest territori doncs, on la barreja més important i potent de cultures, com la jueva, fenícia, musulmana, visigoda i andalusa, ha donat els fruits més espectaculars. El centre del món.

Doncs bé, si un deia que era la Plaça Reial i l'altre l'estació de Perpinyà, està clar que hi ha un lloc entremig que no només a un servidor li fa les delícies mentals i corporals cada estiu, sinó que és el lloc on les cultures més importants de la humanitat hi van desemarcar per establir-hi un lloc de referència político-comercial. (Perquè sense política no hi ha vida, i sense comerç no hi ha capital per viure-la). Eric Herrera dixit.

Anem al gra doncs, després d'aquesta declaració de principis nacionals, per il·lustar-vos aquest estiu us obsequi-ho amb el que serà, o hauria de ser la cancó de l'estiu catalana, o sigui la que va de Salses a Guardamar i per extenció de Marsella a Gibraltar. Una versió del paraguaià Digno Garcia (1919-1984) a ritme d'Ska clàssic d'un no grup obscur anomenat Garoina XL, que ha nascut de les mans d'un costabravenc i una escandinava, titulada "Costa Brava".

Després de l'espectacular i sorprenent cançó d'estiu, "Vacances a Castelló", de l'actual millor cantautor dels PPCC, Josep Maria Cantimplora, amb el permís de l'Ovidi, i de l'excel·lent cançó del menorquí Miquel Mariano "Verigut", la versionada "Costa Brava" compleix les expectatives surrealisticobarrilaires de la nostra nació.

Bon istiu!!!