Jornada torrista

No ho faig mai ni crec que m'hi acostumi, però avui em ve de gust fer-vos cinc cèntims de la meva jornada d'ahir. Ho faig perquè no acostuma a passar de rebre una visita a terres carlines d'un gran i mitiquíssim amic, estic parlant evidentment del patriota i bromista de Sants, Rocker.
Ell va venir amb moto i jo el vaig anar a rebre amb la meva perla, per tant, els dos fèiem una fila que Déu n'hi do, bé, els que ens coneixeu entendreu que la cosa va d'un Rocker amb la seva moto rockera i un Mod amb la Vespa, n'hi ha per llogar-hi cadires, no? Surrealisme!
La jornada torrista va començar, com no podia ser d'una altra manera, amb un vermut a la Fonda Urgell de Roda de Ter, on s'hi va afegir un altre convidat de luxe, el Titot. Tot seguit vam anar a dinar al Roquet de Tavèrnoles, on vam repassar el país de dalt a baix, la veritat és que ens entenem prou bé, fins i tot vam arribar a la conclusió tots tres, que a l'independentisme català hi ha feina per a tothom i per tant, malgrat no compartim el que alguns fan l'important és que fagin. Ah! i que la llibertat nacional no ens la portarà ni el Mas ni en Puigcercós, ens la portarà un nou vingut, perquè històricament, l'alliberament nacional de les colònies sempre l'han protagonitzat els colons que hi van arribar després, un cop, és clar, veuen les putades que l'imperi propaga a la colònia. Apa!
Tot seguit ens vam acostar a veure l'aigua que el senyor Rocker beu cada dia, sí, sí, vam fer, en un entorn incomparable, una ratafia al Parador, davant del pantà de Sau.
El dia va anar caient i naltros com qui no vol la cosa ens férem un banyet -en una piscina privada, és clar- i continuàrem bevent i menjant, vaja... Torrisme total.
I us preguntareu què coi és realment això del torrisme, doncs val, ho explicaré. És un terme pujolsià (això ja ho diu tot) que neix de la paraula torre, o sigui viure en una torre, malgrat això però, per a mi i els seguidors torristes, aquesta no seria una condició clau per ser-ho, sinó que per a nosaltres seria més aviat viure la vida i passar el dia de la millor manera i més còmode possible, en definitiva ser un bon vivant, això sí, il·lustrat, o sigui, interessar-te a bastament per la cultura general i sent curiós de mena. Podríem dir doncs, que un garrulo no encaixaria massa en aquesta definició.
Per acabar us transcric la definició que el mateix Pujols explica en el llibre Francesc Pujols Per Ell Mateix escrit per l'Artur Bladé:
Parlant d'un seu amic anomenat Callén diu: Ja de gran, el seu ideal era la -vida del torrista-, com ell deia, consistent a llevar-se a les dues de la tarda, dinar, jugar el tresillo, donar un tomb per la Rambla, sopar, retornar al cafè, parlar amb els amics, gastar alguna broma, ressopar i anar adormir a punta de dia; i el més bonic és que aquest programa va realitzar-lo en comapanyia de la senyora francesa, que amb els anys havia perdut bona part de les seves exigències i, com els savis, s'acontentava de poc. la torre, ja que l'ideal exigia una torre, Callén va fer-se-la a la Conreria, lloc deliciós.
Ja ho veieu, no cal que sigui tot exacte, però la filosofia s'ha entès no?