Elogi a les nostres espardenyes.

Ara que la calor ja ha entrat de valent al nostre país, com cada any he portat a terme el ritual de comprar-me dos parells d'espardenyes catalanes, n'haig de comprar cada any perquè com que les porto pràcticament cada dia, cap al setembre, com a molt a l'octubre, les pobretes arriben al final de la seva existència. Això sí, viuen al moment, recorren el país sencer i fan el tronera fins a altes hores de la matinada, per tant, no es pot pas dir que s'avorreixen.
Aquest any, per fi he trobat les de pinxo vermelles, m'encanten, es veu que només les fan pel sexe femení, però l'altre dia en una espardenyaria mítica de la nostra geografia, tot fent un bussines, les vaig aconseguir. Les altres que tinc, són les pròpies de St. Pere de Ribes, són molt curioses, una és blava amb una veta vermella, i l'altre és vermella amb una de blava.
I tot això per què us explico, doncs per reivindicar aquest calçat tan nostrat i alhora modern, sí, sí, modern i elegant, perquè ara si voleu donar-li la volta als modernos snobs i als multicultis cosmopolites, res millor que les espardenyes per donar un toc local dins l'universalisme. Ep! que això no m'ho he inventat jo, això ja ho feia el gran i sublim Dalí, apa!
Doncs això, per acabar aquest elogi a les set vetes, us transcriuré un tros d'un pamflet que he trobat tot remenant el meu arxiu polític i que m'ha fet molta gràcia, es tracte d'uns premis que el mitiquíssim i malauradament desaparegut bar Jimmy Jazz d'Igualada, donava a la gent que portava les esperdenyes cada estiu, evidentment jo vaig ser un dels guanyadors.

Volem celebrar que l'ús del nostre calçat d'estiu autòcton, les espardenyes i les avarques, no només no les deixen de portar els qui les han dut sempre (i no es perden davant de tanta globalització) sinó que cada cop són més reconegudes com a calçat còmode, fresc, natural, artesà (i artesà vol dir fet aquí per gent nostra, i no per nenes i nens a compte d'una multinacional en un país del tercer món) i econòmic. (...)

Així doncs, fora autoodi i animeu-vos a comprar unes set vetes, igualadines, vigatanes, les de Valls, valencianes o de careta, les de l'òstia, de pinxo, taverner... o unes avarques insulars. Quin país!