Esquerres? Dretes? España!

Amb la ressaca i el disgust del diumenge passat, i després haver llegit articulistes i d'haver parlat i discutit amb diversos companys del meu entorn, el regust de boca que em queda per la revifalla espanyolista a Catalunya (no és que siguin més, simplement per fi han pogut celebrar una victòria), es resumeix en dues preguntes, una resposta i una màxima final.

Per què era impensable trobar mostres tan transversals d'espanyolisme desacomplexat en el franquisme dels anys 60 i 70?
Per què amb 30 anys de "democràcia" amb 16 de govern sociata, l'espanyolitat és cada vegada més asfixiant i Catalunya és més odiada i cau més malament?

Quan Catalunya va aportar a Espanya la Nova Cançó i el Rock Laietà i era pionera amb l'avantguardisme cultural, polític i sindical, érem amables i interessants. En canvi, quan Espanya s'ha regit per un sistema "democràtic", el mateix espanyolisme tronat de sempre es torna oficial, progre, desacomplexat i fins i tot mola. Només us dic que la nit del diumenge (això ha estat investigat, i és verídic), l'ultra dreta espanyola a Catalunya va sortir al carrer a organitzar la celebració i es van sentir crits com: Golpe de Estado! i Viva la Guardia Civil!, entre altres excentricitats. Perquè després diguin que els nacionalismes són tots iguals, quines penques!

L'orde i la repressió fa mantenir l'espurna encesa, la manipulació i la mentida desactiven a un poble sencer.