Per una altra Solidaritat Catalana!

Fa uns dies, el conserge gris que tenim de president de la Generalitat principatina es va encarar amb el president d'Espanya (puro teatro), la setmana passada els agents socials dels PPCC es van manifestar d'una manera clara i contundent que el país no pot aguantar més aquest robatori, altrament dit solidaritat. Aquest cap de setmana, Convergència amb un acte de responsabilitat, ha decidit fer front comú amb el Govern per anar a negociar el finançament, i finalment ERC, també aquest cap de setmana, ha destapat que ja ha mantingut negociacions amb els partits nacionalistes dels PPCC (comptant-hi CiU també), perquè si falla el front Govern + CiU, es faci un autèntic front nacional per pressionar Espanya i aturar així l'espoli fiscal.
Bé, això m'omple de satisfacció, de veritat, sembla que el forat que s'havia ficat el catalanisme des de les eleccions espanyoles, amb la victòria del progressisme espanyolista, no era tan fons com alguns deien i escrivien i resulta que tornem a treure el cap i a marcar l'agenda política, talment com veníem estant fent després de les dues grans manifestacions de la PDD.
Però és clar, malgrat tots els crits d'unitat que se senten per tot arreu (la gent ja està farta de tantes baralles i traïcions), em fa pànic pensar que tornarà a haver-hi el mateix escenari de després de l'aprovació de l'Estatut al Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, on la unitat i la il·lusió de tot el poble va ser manifesta, el resultat però ja sabem quin va ser: Traïcions, traïcions i traïcions.
Els polítics mediocres actuals, no se n'han adonat encara que Catalunya a la història ha fet passos importants només quan hi ha hagut una unitat absoluta i ferma de tots: partits, empresaris, sindicats, societat civil, la bona gent del carrer... La guerra dels Segadors o de separació i la Solidaritat Catalana del 1906 en són bons exemples, van ser moments que vam triomfar com a país i vam deixar en escac l'Estat, malgrat que el final no fos el desitjat. Recordem que a causa d'aquesta guerra que va durar 12 anys el rei espanyol va tornar a jurar les Constitucions de Catalunya, i que fruit de la Solidaritat Catalana, una unitat insòlita de republicans, carlins i lligaires, en va sortir un reforçament del catalanisme tant polític com cutural (El Noucentisme), que va acabar amb un fet vital i tant important pel país com La Mancomunitat d'en Prat de la Riba.
Doncs bé, espero i desitjo que els polítics i en general tothom, siguin conscients dels moments que estem vivint, de fet, ara ja no els hi queda gaire marge per tornar a enganyar a la gent, ara ens hi van els calés, o sigui, el plat a taula.