El Barça i Catalunya han guanyat, després de la jornada d'ahir(per cert, segons he sentit, magnífica organització de les activitats adreçades als socis per pert del club), on la moció de censura va perdre de calaix i va quedar demostrat que les veleïtats i les tonteries no han triomfat a can Barça, els catalans barcelonistes podem respirar tranquils.
Si dic que el senyor Giralt i la seva comparsa van perdre de calaix és perquè aquí hi ha un fet claríssim; qui va posar tota la carn a les graelles per guanyar eren els que volien fer fora en Jan Laporta, i tots els que van votar a favor de la moció, i per tant els més mobilitzats, són el sostre de suport que va tenir aquesta. Si això ho traduim amb xifres, veurem que després de tota la campanya, amb la inestimable ajuda de la premsa espanyolista de Barcelona, al senyor Giralt només li han votat 23.870 socis dels 118.528 socis que té el club. És clar que representa un 60% dels vots emesos, però és que la participació va ser del 33%, absolutament pírrica amb un fet tant important com aquest.
Ja sé que no puc pretendre que tota la gent que no va votar estigui a favor de l'actual junta, però està clar que almenys, aquest cop la moció era sobrera i no calia gens ni mica.
Ho vaig dir-ho en un post anterior, la culerada tribunera, un sector ampli de l'afició blaugrana és un reflex típic del perdedor català, aquest català emprenyat i rondinaire sociovergent i provincià, que es passa el dia fent d'entrenador, de jugador, de president o de polític sense tenir-ne ni idea.
Ahir, veient l'espectacle llagrimal del senyor Nuñez junt amb els seus adoradors quan va anar a votar, criticant sense solta ni volta al Laporta, vaig tenir una sensació de fer un viatge fosc al passat i per un moment vaig tornar a veure aquell Barça tan provincià poc modern i profundament espanyol.
Visca el Laporta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada