La progresia conservadora, un oxímoron possible

Segurament costaria molt de trobar l'existència a la península Ibèrica d'un espècimen més cínic, pedant i fals que el 'progre' espanyol i, per extensió, la seva il·lusa variant catalana. Per dir-ho d'una altra manera més ardida, és infinitament més honorable i sencera la dreta espanyola, per molt prepolítica i cavernària que sigui, que tot quant 'intel·lectual' esquerranós que presumeix de ser ciutadà del món deixant entrellucar directament o indirectament que, pels catalans, el món passa sí o sí per la pell de brau. 

Els espanyols i tota la seva descendència hispana tenen un problema endèmic i ancestral que els persegueix en tot el que toquen i fan: mai no podran desempallegar-se de la pàtina superba i obtusa que els impedeix d'entendre, i ni pensar d'aplicar-ho, el concepte de la democràcia liberal, en tots els sentits del terme 'liberal'. Pedro J., per exemple, que és en teoria el paradigma del liberal espanyol, mai no podrà esdevenir-ne a la pràctica perquè té odi a la llibertat i al dret a decidir dels catalans. És un odi endèmic, talment com el de la resta del món als jueus. Per això tant l'esquerra com la dreta hispana, que són una còpia barata de l'esperit més funest de la revolució francesa -ells, almenys, tenien la il·lustració-, restaran sempre lluny dels trets ètics que defineixen Occident, de la llibertat. Mentre uns comerciàvem amb Anglaterra i Holanda els altres es dedicaven a estendre la Inquisició.

Un exemple paradigmàtic és Gibraltar. Algun d'aquests intel·lectuals s'han preguntat mai per què Gibraltar no es vol federar amb el regne d'Espanya? Que un trocet insignificant de terra amb una roca plena de mones romangui encara sota sobirania britànica ens demostra fins a quin punt un model pot arribar a ser tan admirat i quin altre tan despreciable. Els llanitos, per molt andalusos que siguin, no retornaran mai a la sobirania espanyola per una lògica evident. Això s'ho han arribat a plantejar en profunditat aquests unionistes recargolats que es disfressen de federalistes?

Doncs bé, tota aquesta collota, històrics amiguets dels socialistes i ecosocialistes catalans -no ho oblidéssim pas-, aquesta mena d'artistots de la subvenció, companys de lluita contra totes les injustícies del món, la gauche divine xulesca... només representen una cara de la trista imatge de la decadència espanyola, de la gasiveria profunda de mentalitat castissa d'un país subsidiari que mai ha creat res i sempre ha imposat. 'Que inventen ellos!', cridaven... Aquesta és la desgràcia d'aquesta genteta que es pensa que el món comença als Pirineus i acaba a Tarifa, i que tracta els que volen moure's fora d'aquests límits d'insolidaris i excloents. El món evoluciona, ells no. El món demana a crits federar-se, però ells encara s'enclaven amb la sacrosanta federació d'Ibèria. No han entès res, o simplement són males persones. Alguns d'ells són federalistes de tall comunistoide que es manifesten per totes les causes menys per la catalana amb la bandera espanyola tricolor que, com la bicolor, representa el mateix atroç jacobinisme cap a un poble que vol viure en pau i amb majoria d'edat. On ereu quan el Tribunal Constitucional va clausurar la voluntat de tot un poble? Maleïts farsants, venedors de mentides, hipòcrites. Quin fàstic!

Alguns dels singants del manifest progressista-unionista