Junqueras o Camacho

En una societat on els valors han caigut, el bonisme ha trencat l'ordre i el respecte a la jerarquia i certs mots s'han manipulat fins a fer-los irreconeixibles, és conseqüent que certs dirigents polítics funestos es dediquin a tergiversar conceptes permetent-se el luxe de dir bestieses de flaire etnicista. Vociferen amenaces fora de lloc per atemorir una societat adulta i pacífica que, malauradament, s'allunya cada vegada més de la política en majúscules i cau -en certa mesura- en propostes populistes d'un tarannà preocupant. El reguitzell de bajanades que els dirigents socialistes i populars han llençat aquests dies de campanya no difereixen gens, almenys en el fons, de les vomitades irracionals i malaltisses que tan bé caracteritzaven els aguerrits cabdills i polítics espanyols de tot segle XX.

Aquest, doncs, és el panorama que ara mateix tenim sobre la taula a quatre dies de les eleccions més importants dels últims 30 anys a Catalunya. Tots aquest politicots de mala fe que s'han passejat per les nostres viles i ciutats sense un bri de vergonya fent anar a cor que vols insults i falsedats fan un mal favor a la política. La seva bruta irresponsabilitat no hauria de quedar en va; per això, en honor a la democràcia i a la intel·ligència, més que mai cal una resposta brutal per enfonsar-los en les seves mentides.

El món ens mira amb lupa com no ho feia des de la Guerra de Successió i, posteriorment, la Guerra Civil. Tenim un panorama de caixa o faixa, de cara o creu, amb un president i candidat de CiU que ha fet una gran aposta que es podria qualificar, sense cap mena de dubte, com el desafiament sobiranista més significatiu des del president Macià. Per tot això, per sobre d'aspiracions egòlatres i revolucions personalitzades que des d'algun sector minoritari de l'independentisme se'ns presenten, seria de vital importància mostrar-nos davant del món amb un president ratificat pel poble però acompanyat per un cap de l'oposició diàfanament independentista. Aquest és el triomf, aquesta seria la victòria que faria tremolar l'Estat espanyol. Contrariament, us podeu imaginar la lloca Sánchez Camacho amb la seva pèsima xerrameca gaudint dels avantatges mediàtics i d'estatus que ser cap de l'oposició li proporcionaria? Farem que l'unionisme es converteixi -com fins ara- en un actor de primera en plena voràgine independentista?

Camacho o Junqueras, Junqueras o Camacho. L'esquerra nacional independentista o l'unionisme arcaic de les 'casas regionales '. Aquesta és la batalla més important que ara se serveix al tauler electoral, més enllà d'una majoria absoluta de CiU que significaria indubtablement un retorn a les negociacions més fosques i deslleials amb Madrid. Pels seus fets els coneixem, per això el president Mas amb en Duran i Lleida bufant-li el clatell necessiten una garantia ferma que supervisi la seva acció i evitar una possible marxa enrere que seria catastròfica per l'estat d'ànim de tot un país sencer.

El vot aquest cop més que mai, no pot ser estomacal per beneficiar la dèria personal, és necessari que sigui un vot útil i intel·ligent per afavorir la col·lectivitat i fer possible el somni.