Per això, i per furgar més en la idea de la singularitat d'aquestes eleccions, no puc deixar de recomanar-vos aquest magnífic vídeo fet per Esquerra Republicana de Catalunya. El partit que evidentment jo votaré, per tres raons ben diàfanes: La primera, perquè el vot útil és importantíssim en aquesta contesa electoral, vivim una situació de cruïlla límit i no ens podem permetre el luxe d'optar per les nostres dèries personals simplement perquè amb els meus, dins la cova s'hi roman més calentet. Cal pensar en global i no en la tribu, i analitzar què pot ser més pràctic i eficàs per aconseguir l'objectiu tan anhelat.
La segona, perquè Catalunya no es pot permetre tenir una cap de l'oposició tan lamentable i infinitament barroera com la lloca Sánchez-Camacho, la imatge que donaríem al món no seria la d'un país decidit a emprendre el viatge cap a llibertat, sinó cap a la discòrdia i el tumult. Uns termes on el PP s'hi sent com peix a l'aigua, i que farà els possibles per provocar-los si aconsegueix ser segona força.
I en tercer lloc, perquè no podem deixar que CiU afronti amb sol·litud i amb el poder absolut aquest majestuós conflicte amb l'Estat. Són massa negociacions tèrboles, compromisos foscos i traïcions d'ultimíssima hora que la coalició, fins fa quatre dies regionalista i ara sobiranista, ens ha acostumat durant els últims 30 anys. ERC és l'únic partit seriós i amb possibilitats reals per acompanyar el President Mas a bon port. Aquesta és la realitat, la resta són fàbules i il·lusions il·luses que normalment no van enlloc, si no és per enfortir l'ego o la pròpia parròquia.
Aquest 25N, Jo ERC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada