Espanya és conseqüent

Són massa els anys d'humiliacions, vexacions, prohibicions i sang vessada com perquè en un tres i no res la ment dels catalans faci un gir i es desempallegui del llast feixuc que els celtibers ens han inculcat des de fa tres segles. Nosaltres som gent del Mediterrani tocats pels aires freds i reordenadors del nord, d'una barreja de moltes cultures però amb un marcat caràcter hel·lènic i jueu que ens converteix, en essència, en una cultura a les antípodes de la castellana. Sobretot, i m'atreviria a dir més que en la llengua, en la manera d'organitzar-nos i de gestionar i entendre l'economia. Repasseu l'esplèndid Atles de la industrialització de Catalunya, una obra cabdal per entendre l'economia catalana.

De totes maneres, com assenyalo, tres-cents anys són massa anys , i a cada bugada hem perdut un llençol. Hem perdut quantitat de talents i d'oportunitats per significar-nos al costat dels grans, ser una Holanda del Mediterrani se'ns ha estat negat contínuament a base de cops de sabre i mentides escandaloses. Per això, el nostre tarannà segueix feble tot i aquesta embranzida que hem iniciat ara, que malgrat la meva desconfiança (jo sóc com en Pau Ignasi de Dalmases i els seus de l'Acadèmia dels Desconfiats), penso que aquest cop pot arribar molt lluny, almenys no tenir retorn, que ja seria molt.

Aquest pensament nostre, doncs, segueix feble , i la prova evident es palpa en cada astracanada que les boques dels polítics espanyols ens regalen dia a dia. Un servidor pensa que l'equivocació no és d'ells, només faltaria que un ministre no pogués defensar el que li pertoca per llei. L'equivocació i la misèria mental és absolutament nostra. La culpa és pròpia per haver apostat durant anys i panys, amb ridícules maneres, per aquest estat que ens vol –lògicament- subjugats. La sociovergència ha estat la vergonya i la petitesa d'un cuc que ha mantingut durant 30 anys aquesta mentida anomenada autonomia, i per això ara estem com estem. Al límit del crack econòmic.

Algú ha vist mai un ministre d'Educació de qualsevol altre estat de dret del món que no apliqui la llengua comuna a tots i cadascun dels racons de l'estat? És més, vosaltres creieu que el futur estat català no disposarà la llengua pròpia com a llengua vehicular i de referència a totes les administracions i serveis públics? Ens hem begut l'enteniment o continuem pecant de síndrome d'Estocolm? El ministre Wert fa la feina que li pertoca, i la fa molt bé. Jo sense cap mena de dubte el votaria, si fos espanyol. Els miserables som els catalans, que encara no hem entès que el regne d'Espanya fa 500 anys (500!) que és de matriu castellana. Espanya és conseqüent, nosaltres no. I la vida m'ha ensenyat que no te'n pots fiar de gent amb un subconscient filisteu.

Som molt independentistes ara , pengem estelades fins i tot al lavabo, fem aquelarres perquè se'ns vegi a tot el món. Com deia La Trinca, “arribarem a fer desodorants per l'aixella que portin els colors del Barça” (llegiu-hi Catalunya), però a cada lògica recentralització d'Espanya encara ens enfadem, talment com la nostra consellera-mestra Irene Rigau. Itàlia per sobreviure està recentralitzant, i si Espanya vol continuar existint també ho ha de fer i començar a tancar totes les autonomies fake.

Escolteu, feu el favor de ser conseqüents i veureu com mai més ens haurem de preocupar de si el ministre espanyol de torn diu això o allò. Fem el favor d'intentar ser normals d'una vegada i no haurem de rondinar perquè un cretí no ens entén. Deixem la infame i lamentable figura del català emprenyat i fem les maletes com tot fill o filla s'independentitza dels seus pares. Perquè és llei de vida, i perquè només els friquis es queden per gust fins als quaranta anys a casa dels progenitors.

Article publicat al NacióDigital.cat

O fem les maletes o no ens queixem més, per favor.