President, vol passar a la història?

Amics i amigues, això s'acaba. El què s'acaba? No ho sé ben bé, però s'acaba. Aquesta trista i provinciana, dissortada i acomplexada pàtria està a punt de fer un pet que ens podria portar en forma de turbofletxa al cel o l'infern, encara que a hores d'ara no se sàpiga del cert què és millor, si el cel gèlid o l'infern calentonet. El que és evident, però, és que els catalans portem massa anys fent la puta i la Ramoneta pensant-nos que som quelcom d'important malgrat tenir unes institucions de fireta, carregant a sobre una motxilla d'autoodi que és el llast més feixuc que una terra pot sofrir i, per acabar-ho d'adobar, conviure amb uns veïns que tenen un concepte de la democràcia molt esbiaixat.

En aquest escenari, el Govern de la Generalitat de dalt té molt mala peça al tel·ler. Diàriament creix el malestar i la desafecció ja no només envers la política, sinó en la vida en general. Els valors de la comunitat, de l'esforç i la constància també cauen en picat, i fa que el poble, carregat o no de raó, ompli dia sí, dia també, carrers i places de les nostres ciutats. I així, president Mas, amb aquesta paranoia nacional fruit de ser una colònia, és molt difícil liderar i enaltir un país tal com vostè es pensava que faria.

I aquí vaig. Vostè i el seus van ordir un full de ruta 'fantàstic': mentre -amb il·lusió- l'independentisme i la seva variant tarada, l'independentisme de pandereta, s'ensorrava a les institucions, i els socialistes eren capaços de mentir fins a la seva pròpia mare, vostès es presentaven impol·luts -malgrat els seus 23 anys de submissió a Espanya- davant d'un poble malferit per l'"endimoniat" tripartit, amb garanties de líderar i fer renéixer la il·lusió al país. Doncs bé, ja ha passat un any i lluny -molt lluny- de plantar-se davant l'enèsima burla de l'Estat, intenta comprendre i donar una última oportunitat al PP en comptes de cridar a Estats Generals i fer pinya amb els partits catalanistes. Penso que s'equivoca molt, i crec que ho pagarà en escreix si és que no fa un gir de 180 graus en el proper mig any. Ho sap, oi?

Ja ho he dit molts cops, però ho reiteraré fins a la extenuació si cal; al president Mas i a CiU els queda un marge ínfim, la població està al límit i molt cansada, i Espanya té les idees molt clares. O aprofitem aquesta crisi per marxar o ens enfonsarem amb ella. O lidera una Catalunya pròspera i lliure o serà un simple mediocre de províncies. És una oportunitat única dins un context euroliberal que ens pot ajudar i una Escòcia i un País Basc decidits a emprendre el camí de la supervivència.

President Mas, vol tenir l'honor de passar a la història talment com Pau Claris, Casanova, Macià o el mateix Pujol? Faci-ho possible!


Article publicat al NacióDigital.cat