Talment com si d'una pel·lícula de sèrie B es tractés, aquest nostre dissortat país ensenya massa sovint tota i cadascuna de les vergonyes que produeix. Si en aquestes pel·lícules tot, absolutament tot és ranci, començant per l'ambientació, passant pel guió i acabant amb els actors i les actrius, Catalunya seria un plató ideal per rodar un d'aquests particulars films, puix és un camp abonat per a mediocres i covards.La història nacional és plena d'actors desgraciadets que han pul·lulat per les nostres contrades amb aires de grandesa -de grandesa provinciana, s'entén- pontificant a tort i a dret assegurant, sense cap sentit del ridícul, que ells han tingut la solució màgica de l'encaix a les seves mans. Només hem d'entendre el perquè de 300 anys de submissió absoluta al regne d'Espanya amb l'afegitó penós de voler caure simpàtic tot fent 'pedagogia', per veure ràpidament el fracàs estrepitós de l'autonomisme/federalisme/regionalisme i els seus respectius líders de ment recargolada.
Aquests últims dies, doncs, hem sofert dos d'aquests llargmetratges -dic 'llargs' perquè això té pinta de durar- protagonitzats per dos grans personatges de la política catalana de sèrie B. Montilla i De Gispert, De Gispert i Montilla, dues cares de la mateixa moneda que aquesta terra ha produït i que lamentablement ens han premiat amb el seu empobridor espectacle. La fada i el senyor encarregat, el senyor encarregat i la fada, tots dos grisos i indignes dels llocs que representen i que els queden molt grans, massa grans. Que prenguin consciència del que representen i que es posin a l'alçada del càrrec o que pleguin. Una podria deixar de censurar en plena democràcia, i l'altre, per salut de tothom, hauria de deixar de fer enrojolir el país sencer i retirar-se de la política. Catalunya hi guanyaria sense aquests personatges que representen la petitesa i l'esquifidesa nacional.
4 comentaris:
Genial, posaré un enllaç del meu bloc al teu, cap problema no ?
Obviant la MH fada i els seus intents -amb l'ajut de la mesa del parlament- d'establir censura al Parlament, veig genial que el Sr. Montilla vulgui continuar "treballant", i renunciï als privilegis d'expresident de la Generalitat (cotxe oficial, despatx oficial i -pot ser, ho ignoro...- becària especial, ademés d'un bon sou). Als païssos que algun cop sento una certa enveja democràtica, quan algun càrrec (de president a avall) deixa l càrrec, s'en torna a viure com els demés mortals, i no se'ls hi cau cap anell, ni per fer això seràn més provincians. Passa que viuen en un pais normal, on la gent ja fa molts anys va dir prou a mantenir i finançar a una sèrie de parasits (de polítics "retirats" cap amunt, de sindicalistes i patrons "alliberats" cap amunt, de capellans catòlics romans cap amunt, etc.).
La feina que va a fer a Madrid el Sr. Montilla jo me l'estalviaria; però reconec que ell és d'un partit, i té la seva política. La raó del cop de barret és, com ja he dit, pel gest de renunciar als privilegis de expresident. Seria bó que tots els altres ex (exsenadors, per exemple) fessin el mateix.
Atentament
JRRiudoms
El Sr Montilla, no renúncia a privilegis, només al sou, manté despatx, cotxe oficial, secretària i escorta, i això val diners.
Oi tant Moisès, només faltaria!
JRRiudoms, puc entendre i fins i tot estar d'acord amb el que dius. És cert que l'honora seguir treballant i no viure del 'cuento', tot i que ho podria fer. Però el tema va més enllà d'això. Jo crec que un President de la Generalitat mai hauria d'anar després al Senat espanyol a treballar, és un concepte d'honorabilitat i rebaixa institucional. I en això els catalans ho hem de tenir en compte si no volem que la institució de la Generalitat es degradi més del que ho està ja.
Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada