Dins l'aparença majestuosa, austera i sobretot amable de la masia catalana -una diferència essencial vers els caserios bascos i d'altres casalots europeus- s'hi ha amagat durant segles tot un concepte autogestionari i alhora espiritual que conforma com poques coses, la idiosincràsia i la manera de fer del poble català. De construcció absolutament funcional, no hi ha res més exemplificador com la masia catalana, del caràcter liberal i al mateix temps cooperatiu dels catalans. Una manera de ser emmarcada dins una estètica suau, agradable i acollidora, però rude i feréstega alhora. Indubtablement mediterrània.
La masia catalana -medieval i filla de les vil·les romanes- esdevenia un centre de poder propi a vegades fins i tot diferenciat i allunyat del context polític exterior. Si calia, s'agrupaven uns quants cabalers de la contrada per treure-li la pols al trabuc i defensar la seva pàtria xica; les contrades que podien visualitzar a ull nu. Al llarg de la història ha esdevingut una mena de masia-Estat autosuficient que ha perdurat per sobre dels successius governs que durant segles han esdevingut a Catalunya. La família sencera s'organitzava en comuna per tal de sobreviure i fer créixer el seu estatus econòmic, una diferència fefaent vers les societats latifundistes de jornalers assalariats, o amb un funcionariat excessiu on l'emprenedoria brilla per la seva absència. La liquidació del feudalisme per la pagesia catalana donà origen a un règim agrari original, sense latifundis, amb extenses zones de petita propietat i normes contractuals molt variades i complexes per a l’explotació de petites unitats agrícoles. Podem afirmar doncs que aquest model propi, escenificat amb la figura de l'hereu i el dret civil català, és d'on beu el peculiar sentit capitalista i cooperatiu del nostre caràcter. Un món d'enginy i d'esforç que ajuda a fer créixer una col·lectivitat, malgrat les rivalitats fruit de l'enveja. Una penyora que el nostre poble ha de pagar pel fet i la sort de no ser una societat igualitària i per tant competitiva.
La masia catalana -medieval i filla de les vil·les romanes- esdevenia un centre de poder propi a vegades fins i tot diferenciat i allunyat del context polític exterior. Si calia, s'agrupaven uns quants cabalers de la contrada per treure-li la pols al trabuc i defensar la seva pàtria xica; les contrades que podien visualitzar a ull nu. Al llarg de la història ha esdevingut una mena de masia-Estat autosuficient que ha perdurat per sobre dels successius governs que durant segles han esdevingut a Catalunya. La família sencera s'organitzava en comuna per tal de sobreviure i fer créixer el seu estatus econòmic, una diferència fefaent vers les societats latifundistes de jornalers assalariats, o amb un funcionariat excessiu on l'emprenedoria brilla per la seva absència. La liquidació del feudalisme per la pagesia catalana donà origen a un règim agrari original, sense latifundis, amb extenses zones de petita propietat i normes contractuals molt variades i complexes per a l’explotació de petites unitats agrícoles. Podem afirmar doncs que aquest model propi, escenificat amb la figura de l'hereu i el dret civil català, és d'on beu el peculiar sentit capitalista i cooperatiu del nostre caràcter. Un món d'enginy i d'esforç que ajuda a fer créixer una col·lectivitat, malgrat les rivalitats fruit de l'enveja. Una penyora que el nostre poble ha de pagar pel fet i la sort de no ser una societat igualitària i per tant competitiva.
Catalunya és una nació que ha donat una de les millors maneres d'entendre l'economia i les relacions socials que se'n desprenen d'aquesta al món. Malauradament, la nostra visió autodestructiva provinent d'un autoodi letal pel fet d'haver estat durant segles sota el règim econòmic espanyol, fa que ens costi molt confiar en nosaltres mateixos i entendre models actuals més avançats que no es basen essencialment en l'estatisme, per això, sovint tenim tendència a ser amics de models i sistemes nocius que estan a anys llum de nosaltres. Patrons antimasia catalana.
1 comentari:
Eres judío?
Publica un comentari a l'entrada