Tercer rescat a Grècia que torna a ser un altre rescat als bancs alemanys i francesos. Torna una vegada més l'Europa covarda i estatista que en el fons no s'atreveix a aplicar el capitalisme en el seu sentit més ampli i autèntic. Privatitzar guanys i pèrdues encara és una mancança en la mentalitat europea, igual que el concepte de la llibertat individual que rau només en els vells savis de la nostra història. A Europa la llibertat és filosòfica però no és pràctica. La gran filosofia europea ha creat un estat social burocratitzat disfressat
de justícia social, que l'única cosa que engendra són ciutadans dependents i
falsament feliços d'un estat burocratitzat que controla la meitat de l'economia que
es genera. Al contrari de l'Amèrica del Nord, que és com és perquè cadascú és arquitecte de la seva pròpia fortuna. Als EUA la llibertat és empírica, a Europa només està als llibres vells de filosofia.
És en conflictes com el de Grècia que es veu la pitjor Europa de totes, acomplexada per una història feixuga i complicada al darrere. Europa vol crear un estat social dins els valors democràtics que ens caracteritzen però al final acaba fent el mec rescatant a estats i bancs irresponsables. Si un banc compra un deute tòxic d'un país estructuralment fracassat hauria de saber a què s'exposa, i el problema és que gràcies a aquesta Europa tímida, aquest banc sap molt bé què li passarà; serà rescatat amb diners públics. I així anar fent... Que el NO grec hagi servit pel contrari del que hauria d'haver representat, també fa que tot plegat acabi sent un teatre de dimensions descomunals. I és que en definitiva, quan pares atenció a països com Lituània, que van fer una retallada dràstica per entrar a l'euro i ara precisament són un dels països que més creix de la UE, te n'adones de la injustícia i la demagògia que corre per certs ambients polítics europeus, sobretot a l'esquerra. Fer els deures està malvist, en canvi ser un sapastre et converteix automàticament en víctima. No ens ha d'estranyar doncs que els polítics lituans exclamin que a Europa hi hagi més compliment i menys barra lliure.
Europa ha tornat a rescatar Grècia, i diuen que una bona part d'aquest rescat servirà per injectar diners a l'economia domèstica. Veurem però si aquestes mesures que Tsipras s'ha empassat serviran per reflotar un país enfonsat, o pel contrari, significarà un altre pou sense fons que pagarem entre tots. Per tot plegat, hi haurà un quart rescat a Grècia? Tot és possible en aquesta Europa de beneficència estatista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada