L'Hospitalet, plaça estratègica

 L'Hospitalet del Llobregat, amb més de 260.000 habitants, és la segona ciutat de Catalunya. Controvertida, acollidora i complicada alhora, és l'etern rereciutat de la capital de Catalunya amb els inevitables sentiments contradictoris que aquesta situació ocasiona. Sempre depenent-hi, però amb ganes de sobresortir de l'etiqueta de germaneta lletja. La societat hospitalenca se sent més aviat baixllobregatina però el pes administratiu barceloní la fa ser de la comarca de la capital. La gent, senzilla i treballadora, s'enfronta cada dia amb el paisatge gris i postindustrial típic d'una gran ciutat, de vella ebullició fabril i de petits drames humans fruit de la pobresa que en alguns racons encara es respira. Els socialistes van fer una gran feina en aquestes ciutats metropolitanes –els hi tocava fer, esclar-, van convertir fangars deixats i bruts sense pràcticament serveis on la delinqüència postfranquista hi feia niu en barris més tranquils, més endreçats i força nets. Equipaments i més equipaments, tan necessaris per conformar el conjunt social d'un barri, van instalar-se per millorar la vida de les persones, i la ciutat de Tapas ha anat creixent imparablement fins al dia d'avui. L'Hospitalet del carrer Xipreret, del Centre Catòlic, del Tirsa, de La Flama, del Casino fundat el 1873, del Mercat de Collblanc, dels Tecla Sala, dels Just Oliveras i de la Justa Goicoechea (obrera i primera dona regidora escollida a les urnes, d'ERC), és una ciutat orgullosa que vol i necessita reivindicar-se. En aquest sentit és important la commemoració que l'any passat es va fer a la ciutat del conveni del 1713 que significava les condicions de retirada dels aliats a la causa austriacista. És una ciutat que entra a la història internacional gracies a aquest tractat signat pel comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V.


L'Hospitalet del Llobregat és una peça clau per Catalunya, una plaça estratègica, i tinc la sensació que massa vegades el catalanisme ho descuida. Tal com va passar el 1713, l'Hospitalet no pot tornar a escenificar la caiguda d'un somni, no ho podem permetre perquè ens hi va un altre cop el futur dels nostres fills. Cal que hi aboquem molts esforços per reconduir nacionalment una ciutat on el règim socialcomunista de toc sucursalista fa dècades que governa controlant tots i cadascun dels racons de vida de la ciutat. Una ciutat on, per exemple, ERC (segon partit del país) no hi té cap regidor i, per contra, el partit d'aquell friqui racista de Vic n'hi té dos. És la ciutat de Celestino Corbacho i de Núria Marin, califes del PSOE a Catalunya, polítics que ja han anunciat el seu refús a una consulta democràtica organitzada pel govern català sobre el futur polític del país. Aquesta és la mena de gent que ha tallat el bacallà a l'Hospitalet durant dècades, és aquest tipus de persones qui tenim al davant que són capaces de boicotejar una votació democràtica organitzada per un govern legítim sortit de les urnes.


Senyora Núria Marín, com a ciutadà de l'Hospitalet li vull preguntar què farà el proper 9 de novembre. Tancarà els col·legis electorals? Enviarà a la Guàrdia Urbana per impedir que la gent voti formalment? Treballarà incansablement durant aquests mesos que ens separen de la consulta, conjuntament amb la senyora María Llanos de Luna, per fomentar la por a la població sobre els efectes de fer una consulta política? Senyora Marín, vostè vol ser recordada com una alcaldessa democràtica que està al costat d'un poble que majoritàriament anhela la llibertat, fidel al país que l'ha vist nèixer, o prefereix ser recordada com aquell alcalde tronat primoriverista de la Unión Patriótica, Tomás Giménez Bernabé? Que, per cert, per a més glòria del PSC i ICV-EUiA, encara té dedicada a la ciutat l'avinguda que s'autoatorgà.


L'Hospitalet, com a exemple més fefaent de gran ciutat metropolitana, és la peça que ens farà guanyar el futur com a país normal i adult. És la roca que entre tots hem de moure per aplanar el camí de la llibertat, és la ciutat de la bona gent que simplement vol treballar i viure en pau, lluny de baralles identitàries llençades i promogudes pels professionals del populisme barat i del lerrouxisme ancestral que transpuen certs polítics unionistes que imperen a la ciutat i inculquen la divisió social a la ment dels seus conciutadans.

Article publicat al Nació Digital

L'escut de l'Hospitalet del Llobregat