Després de 40 anys de foscor nacionalcatòlica espanyola, n'han calgut 30 més de farsa autonòmica farcida d'episodis polítics diversos amb més o menys encert, per arribar finalment a un escenari més esclaridor on el cara o creu tan desitjat per l'independentisme sembla ja pràcticament consolidat. Ha estat vital i necessària també una travessia pel desert amb la consegüent descoberta de la sopa d'all del principal partit del país i la prèvia immolació de l'esquerra nacional, després d'haver situat l'enganyós federalisme ibèric davant del mirall per fer-lo explotar.
En definitiva, doncs, tot i els entrebancs d'algunes dives hiperventilades
que anunciaven la bonanova al més pur estil xarlatà, la societat catalana ha
posat -més o menys- les coses al seu lloc. Tenim un centredreta i un
centreesquerra sobiranistes, en primer i segon lloc al Parlament, treballant sense més vacil.lacions per la
construcció i la constitució d'un estat propi per a Catalunya. Ha costat, però ja hi som. Celebrem-m'ho,
doncs.
El que vull venir a dir, és que s'hauria d'evitar de totes totes fer des del Govern una consulta com les que van iniciar-se a Arenys de Munt on l'espectacle de l'estelada i el festival de la gralla siguin el comú denominador. Perquè el món ens cregui, cal fer una consulta on els partidaris del SÍ i els del NO juguin el mateix partit i la participació sigui com a mínim del 55%. No ens podem permetre el luxe de les improvisacions del 1931 ni posar la banya a fer una consulta d'autoconsum, Espanya ho tindria massa fàcil per desacreditar-nos fent servir l'argument que la consulta de costellada res té a veure amb el referèndum escocès on la legalitat és punt de partida. I, evidentment, la conseqüència seria que la població no es prendria seriosament el plebicit.
Comptat i debatut, prefereixo més un intent de consulta prohibida amb el consegüent escandol internacional que una consulta amb una concentració d'estelades com a escenografia a cada col·legi electoral. O, per dir-ho d'una altra manera, és preferible una proclamació unilateral amb la seguretat de tenir una majoria sòlida i cohesionada de la població fent pinya amb el Parlament català i que, després, es pugui celebrar un referèndum amb tots els ets i uts amb una legalitat nova dins l'empara internacional.
Article publicat al periòdic El 9 Nou d'Osona i el Ripollès (11-1-13)
El Parlament de Catalunya |
1 comentari:
I A MES A MES,AMB CONSENS AMPLI,AMPLI,AMPLI.....O NO FAREM RES,JA SEBEM QUE AMB "ELS ESPAÑOLISTAS"NO SI POT CONTAR.PERO I.V.I LAS CUP,QUE ESPABILEN.
Publica un comentari a l'entrada