divendres, 11 de gener del 2013

Consulta sí, però seriosa

Sembla que finalment podem començar a albirar el que hauria de ser la partida final d'un llarg i feixuc conflicte de legitimitats que té el seu punt d'arrencada en el malaurat tractat d'Utrech, del qual, per cert, enguany en celebrem els 300 anys. La societat catalana va deixar un resultat electoral inequívoc el passat novembre, endreçant d'una vegada per totes el panorama polític de partits i deixant-lo en solfa just per a un procés sobiranista en majúscules.

Després de 40 anys de foscor nacionalcatòlica espanyola, n'han calgut 30 més de farsa autonòmica farcida d'episodis polítics diversos amb més o menys encert, per arribar finalment a un escenari més esclaridor on el cara o creu tan desitjat per l'independentisme sembla ja pràcticament consolidat. Ha estat vital i necessària també una travessia pel desert amb la consegüent descoberta de la sopa d'all del principal partit del país i la prèvia immolació de l'esquerra nacional, després d'haver situat l'enganyós federalisme ibèric davant del mirall per fer-lo explotar. En definitiva, doncs, tot i els entrebancs d'algunes dives hiperventilades que anunciaven la bonanova al més pur estil xarlatà, la societat catalana ha posat -més o menys- les coses al seu lloc. Tenim un centredreta i un centreesquerra sobiranistes, en primer i segon lloc al Parlament, treballant sense més vacil.lacions per la construcció i la constitució d'un estat propi per a Catalunya. Ha costat, però ja hi som. Celebrem-m'ho, doncs.

Aquest magne treball per realitzar, que no tinc cap dubte que els responsables de CiU i d'ERC bastiran amb la màxima seriositat i destresa, convidant a experts i a tothom que hi vulgui participar (partits, entitats...), té com a objectiu primer organitzar una consulta pel futur polític de Catalunya. Doncs bé, sobre això m'agradaria llençar la idea d'intentar no sacralitzar aquesta consulta en si mateixa i no fer-la una qüestió de vida o mort. Penso que la petició per camins legals espanyols d'aquesta consulta hauria de servir com a mer instrument tàctic. M'explicaré. Tal com va passar amb el -per sort- fracassat pacte fiscal, el rebuig antidemocràtic de l'Estat a la consulta hauria de ser el revulsiu total i definitiu per conscienciar els catalans de la necessitat urgent del trencament amb Espanya i emprendre unilateralment la declaració d'independència des del Parlament, i en tot cas, ara sí, fer la consulta ja dins d'una nova legalitat catalana.

El que vull venir a dir, és que s'hauria d'evitar de totes totes fer des del Govern una consulta com les que van iniciar-se a Arenys de Munt on l'espectacle de l'estelada i el festival de la gralla siguin el comú denominador. Perquè el món ens cregui, cal fer una consulta on els partidaris del SÍ i els del NO juguin el mateix partit i la participació sigui com a mínim del 55%. No ens podem permetre el luxe de les improvisacions del 1931 ni posar la banya a fer una consulta d'autoconsum, Espanya ho tindria massa fàcil per desacreditar-nos fent servir l'argument que la consulta de costellada res té a veure amb el referèndum escocès on la legalitat és punt de partida. I, evidentment, la conseqüència seria que la població no es prendria seriosament el plebicit.


Comptat i debatut, prefereixo més un intent de consulta prohibida amb el consegüent escandol internacional que una consulta amb una concentració d'estelades com a escenografia a cada col·legi electoral. O, per dir-ho d'una altra manera, és preferible una proclamació unilateral amb la seguretat de tenir una majoria sòlida i cohesionada de la població fent pinya amb el Parlament català i que, després, es pugui celebrar un referèndum amb tots els ets i uts amb una legalitat nova dins l'empara internacional.

Article publicat al periòdic El 9 Nou d'Osona i el Ripollès (11-1-13)

El Parlament de Catalunya

1 comentari:

Oliva ha dit...

I A MES A MES,AMB CONSENS AMPLI,AMPLI,AMPLI.....O NO FAREM RES,JA SEBEM QUE AMB "ELS ESPAÑOLISTAS"NO SI POT CONTAR.PERO I.V.I LAS CUP,QUE ESPABILEN.