Corrupció a la baixa

Ho anuncio a bombo i platerets: aquest és el moment de la història amb menys corrupció a la política. Espereu, ho tornaré a dir per si algú pensa que està somniant: aquest és el moment de la història amb menys corrupció a la política. El perquè d'aquesta contundent sentència és tan senzill com repassar una mica la història social del món, per no centrar-nos tan sols amb la de l'Estat espanyol, que ja en tindríem ben bé prou. Ja se sap que els vents que corren ara, on tot quant 'populatxo' crida contra tota la classe política, donen la sensació que estiguem vivint la fi dels temps, però reitero, és tan senzill com entendre que amb més democràcia, precisament més casos de corrupció surten a la llum, i com menys democràcia, més foscor i joc brut a cada cantonada, ergo, automàticament, tenint en compte els centenars de milers de càrrecs públics que tenim (que s'haurien de reduir, això sí) fa que patim menys corrupció que en altres moments de la història. Au!

La percepció d'arxi corrupció que vivim ara és la conseqüència directa de tenir un cert nivell de democràcia, que vol dir, més qualitat i control de la justícia. La comparació és molt fàcil de fer i de veure si ens fem algunes preguntes. On hi havia més corrupció, a la Barcelona grisa del Porcioles o a l'actual? On hi ha més tràfic polític i moral, en una dictadura com per exemple la de la URSS o en un sistema liberal i democràtic, amb totes les imperfeccions que aquest pugui tenir? Entenc que la simplicitat del discurs moral que ens toca viure fa pensar que la corrupció és una plaga que ens ofèn a cada pas, però si reflexioneu en termes generals veureu que la clau de tot plegat és el nivell de democràcia que, d'altra banda, podríem convenir que a Espanya és bastant escassa.

Si bé és cert que en certs sectors el sistema el tenim col·lapsat, i seria urgent fer-hi net, tampoc hem d'abaixar la guàrdia davant de tant hiperventilat apocalíptic trencador de tot el sistema establert, un sistema que precisament ens permet detectar i perseguir els malfactors. Que és una vergonya el tracte de favor i la lentitud que la lamentable justícia espanyola practica, és evident. Que hem d'acabar amb les sinistres subvencions als partits polítics i sindicats, sanejar-los i fer exàmens de qualitat per evitar mediocres i aprofitats, no en tinc cap dubte. Ei, i això també en el periodisme i en tants altres llocs, eh?

Desentendre't, però, de l'evolució que hem fet com a societat és simplement ser un populista degenerat. És una sort el que ens ha tocat viure durant aquests últims 30 anys podent denunciar i imputar a tants Filesas, Noos, Pretòries,.... Déu nos en guard que un dia el populista de torn toqués un bri de poder perquè cauria en el mateix clot, o pitjor encara. Perquè, digueu-me, jo haig de fer confiança a un eixelebrat que es desgargamella contra tota l'existència coneguda, però que a la cua del supermercat es cola? O intenta, amb picaresca, ensarronar a l'hisenda pública? O es passa un semàfor en vermell i atropella una parella feliç i es fuga? Massa sonat 'suelto' que crida, però que és incapaç de construir alternatives amb cara i ulls.

Saber és millor que ometre, per tant, mentre poguem saber i denunciar, més gent s'ho pensarà alhora de delinquir.