Tardor pujolsiana

I per fi, la tardor. I, amb ella, totes aquelles esperances per ser una mica millors i fer les coses amb més perícia. Tot aquell benestar corporal que s'estabilitza i que ja no bull de la canícula passada, tot aquell espectacle de colors de la vegetació perfectament combinats que altiven el sentit de l'estètica i, sobretot, el plaer de les primeres rebequetes de l'any. L'any no comença l'1 de gener, l'any comença a la tardor, que és l'estació benèvola i intel·ligent perquè diu prou a la sumptuositat i la deixadesa estival de les plantes i dels éssers, per recollir-se elegantment i tornar a començar. La tardor és civilitat.

Doncs bé, aquesta tardor no només les coses es posen al seu lloc, sinó que enguany la tenim més rescalfada perquè ens espera la recta final de l'any Pujols, el 50è aniversari del seu traspàs. La fundació del savi de Martorell continua amb la seva valuosa activitat i, després d'uns celebrats actes i espectacles com el que vam perpretar el Conjunt Badabadoc amb la cobla Sant Jordi a la Torre de les Hores dedicat al sistema filosòfic de Pujols, les activitats segueixen amb interessants ofertes culturals

Per exemple, demà dissabte a Martorell s'hi representerà la novel·la 'La tardor barcelonina'. Una recreació a càrrec de Fèlix Pons. El dia 4 d'octubre serà molt especial perquè es presentarà la reedició de l'apreciable llibre del Pujols El concepte general de la ciència catalana, tot un esdeveniment! Més endavant, el dia 30 d'octubre, l'amic Francesc Canosa ens brindarà una conferència sobre el Pujols articulista a l'Ateneu Barcelonès.

Pel novembre, concretament el dia 7, podrem veure a la Filmoteca de Catalunya una projecció de la trobada del Pujols amb el Dalí. Pell de gallina. I pel desembre, es celebrarà un simposi de dos dies titulat 'El pensament de Francesc Pujols' a càrrec de la càtedra Ferrater i Mora de la Universitat de Girona. Tot això i molt més ho teniu més detallat al programa d'actes de la Fundació que trobareu si cliqueu AQUÍ.

Malauradament l'ostracisme de la premsa generalista d'aquest país davant d'aquest personatge tan descomunal continua inalterable; és propi de països derrotats oblidar els grans mestres per molt incòmodes i surrealistes que siguin. Entendre Pujols és entendre l'essència del nostre caràcter i viure una mica més feliços gràcies a la seva guia espiritual humanista i catalana.

Potser sí que amb aquesta embranzida que hem encetat aquest any com a nació, Pujols renaixerà. Almenys ho pot tenir més fàcil. No és gens estrany, doncs, que el passat 11 de setembre, el dia que l'au fènix va treure el cap i va desplegar les seves ales a Barcelona, Pujols va ser degudament homenatjat dins l'acte institucional al parc de la Ciutadella i la seva profecia llegida magistralment pel gran Roger Mas, tot plegat davant les cares d'estupor del president, autoritats i assistents a l'acte pels mots elèctrics del text que baixaven com llamps del cel. Amén.

'El pensament català rebrota i sempre sobreviu als seus il·lusos enterradors'.