El món està ple de desavinences, la humanitat ideològicament lluita i es divideix entre el conglomerat que va des del centre a la dreta i el que va del centre cap a l'esquerra, això és així i fins i tot és bo sempre i quan no s'arribi a les mans. Una altra de les desavinences que pateix i suporta la humanitat és quan un territori posem-li A, es creu superior o més avançat que els altres i desgrana sentimens imperialistes acabant ocupant i subjugant el territori B. Els Països Catalans, com qualsevol altra nació normal del món obté el primer certificat, i malauradament també pateix el segon. Per tant, es pot dir que aquest nostre país suporta dos eixos, el nacional i l'ideològic.
Doncs bé, si parlem de l'eix nacional (que no té ideologia, perquè els sentiments no tenen ideologia), el millor que pot aspirar una nació sotmesa és que l'opció nacional defensiva, que no ofensiva, s'escampi com una taca d'oli en els dos sectors de l'eix ideològic, aquesta és la única manera de construir i albirar un futur normal per a la nació i així suportar i conviure només amb l'eix ideològic, que és el que tota nació normal li hauria de tocar viure.
Doncs anem al gra, que el senyor Carretero marxi d'ERC per construir o afegir-se en un corrent de centre dreta aportant sobiranisme en aquest mateix no pot ser mai dolent. Primer perquè clarifica l'opció de centre esquerra d'ERC (i perquè no, d'altres opcions que es situen a l'esquerra), i segon perquè omple de contingut independentista un lloc on encara estan a les veceroles en aquest tema.
Si això fos realment així, Espanya i l'espanyolisme ja podria començar a tremolar, puix la desafecció a Espanya seria omnipresent, però si això serveix perquè el metge de Puigcerdà i els seus acòlits inventin un moviment només per fer mal a ERC o per autoreivindicar-se com els autèntics i unitaris, Catalunya hi perderà. Igualment penso que si els dirigents d'ERC i CiU no es creuen que l'independentisme no és ideològic sinó que pot i ha d'estar en tot l'espectre ideològic tampoc avançarem. L'estratègia és claríssima per a mi: cadascú treballant per la independència al lloc on més li plagui, però sense tirar-se els plats pel cap. Els catalans som així, no podem estar units en el dia a dia però si en l'objectiu final. Som individualistes.
Amb sinceritat i sense ironia; Bon vent i barca nova senyor Carretero, a treballar per la llibertat nacional a llocs on els hi fa falta, ja ens veurem al dia del referèndum amb la mateixa opció de papereta.
5 comentaris:
Molt bon post.
Toni Garcia
Per molts de nosaltres Carretero significa l'ERC que hem vist desaparèixer quan s'ha eixoplugat sota el paraigua dels progessistes espanyols o filoespanyols.
A mi em sap molt greu però ja no puc votar ERC. Vaig estar a punt d'afiliar-me dues vegades i em vaig tirar enrere de veure el que han aconseguit. Ben poca coseta lamentablement...
Hem de superar les sigles i els noms i anar a la una. Prou divisions, prou rancors.
No ens equivoquem de nou de companys de viatge.
Salut!
Està molt bé defensar amb dents i ungles el teu partit, però el que està més bé és defensar amb dents i ungles el teu país. La millor manera de defensar el nostre futur i el futur dels nostres fills és lluitar per la independència i a hores d'ara ERC no està per aquesta labor. Sento les declaracions den Ridao i quedo perplex, és talment el mateix discurs que el de CIU, a vegades sembla que escolti el mateix Pujol demanant seny i acusant de 'radicals' als independentistes. Crec que és un greu error el discurs oficial que heu adoptat alguns defensors d'ERC de col·locar reagrupament al centre-dreta.
Els partits polítics només són instruments, si aquests no serveixen es deixen d'utilitzar i punt. Endavant reagrupament, endavant tots els que lluiten per assolir un estat propi que ens durà al progrés i la democràcia, i endavant a tots els militants d'ERC que encara lluiten per canviar aquesta nefasta direcció. Si ERC torna al carro benvinguts, espero que això sigui aviat (i no només quan s'apropin eleccions).
Salut.
M'estàs insinuant, anònim (que ja és trist ser anònim, però bé...) que jo no lluito per un Estat lliure, hehehe... Company o companya parla amb els meus amics o llegeix amb atenció el meu bloc.
Crec que no has entès la filosofia d'aquest post, el que dic és tant senzill com que tothom és bo però que lluiti al lloc on més li plagui. Crec que el problema el tens tu pel fet d'anar contra algú, en aquest cas contra ERC. Aiii... aquests rondinaires...
No t'he insinuat això, llegeix amb atenció el meu post també. Simplement que penso, com moltíssima gent, que ERC en aquests moments no està per la feina de lluitar per la independència. Si la gent que intenta canviar la caiguda lliure d'aquesta direcció ho aconsegueix a curt termini, fantàstic, si hem d'esperar uns anys haurà estat una pèrdua de temps irrecuperable.
Per això dic que els partits polítics són simplement instruments per la nostra lluita, si veiem que deixen de ser útils s'han de canviar.
Reflexionar i opinar no és rondinar. És bo escoltar les opinions dels altres, potser si la direcció d'ERC fés aquest exercici les coses anirien més bé.
Publica un comentari a l'entrada