La nit Irla

Abans d'ahir vaig assistir a l'anomenada Nit Irla, els premis que la Fundació Josep Irla (el president oblidat) dóna anualment a entitats i personalitats que hagin destacat en el terreny nacional i social, i en el progrés de la nostra nació. La Fundació és el laboratori d'idees d'ERC, vaja el seu think tank.
En un ambient agradable i seriós, tal com ha de ser, es van entregar els següents premis:

El memorial Francesc Macià a l'escriptor i patriota incansable Robert Surroca, per la seva llarga trajectòria en la lluita antifranquista en la clandestinitat. I a l'Escola Valenciana, una entitat importantíssima que treballa a favor del català al sistema educatiu valencià.

El memorial Lluís Companys a l'advocat Josep Maria Gasch i Riudor, pel seu compromís social amb l'advocacia i el cooperativisme. I a Finançament Ètic i Solidari (Fets), per la seva tasca de difusió de l'ús ètic dels estalvis.

Finalment el premi Assaig Breu Eines a Montserrat Guibernau, catedràtica de ciència política al Queen Mary College de Londres. Els seus últims llibres són La identidad de las naciones (Ariel, 2009)
i El nacionalisme català (Pòrtic, 2002).

El que em va quedar, però, d'aquella nit van ser dues coses. La primera és una sensació agradable de país normal i complet, sí amigues i amics, encara tenim país, i això explica el miracle de com una societat, la catalana, encara viu i es fa un lloc al món malgrat els dos genocidis polítics i culturals que ha patit. Quant vaig veure el premiats allí dalt amb els seus somriures i aquelles ganes de seguir treballant pel país, em vaig sentir fort i viu en un país que ha entrat al nou segle i que encara crida.
Estic convençut que mai morirem com a poble, encara que passin governs de tots els colors a la Generalitat i l'Estat ens faci la vida impossible, mentre conservem aquesta capacitat col·lectiva de treballar i de sobreviure com a singularitat vital mundial, no desapareixerem mai.
Finalment, em vaig quedar amb una frase del discurs que va fer el president d'ERC, Joan Puigcercós, per cloure l'acte: L'esquerra serà independentista o no serà. Em va agradar el fet que ERC es torni a preparar per fer l'esforç d'aconseguir l'electorat d'esquerra, per fer d'ERC el referent de l'esquerra progressista, social, liberal i llibertària a casa nostra, per continuar apretant en la línia de fer un país normal, on hi hauria d'haver un centredreta nacional i un centreesquerra nacional. I així, arraconar d'una vegada per totes la dreta cavernícola espanyola i el lerrouxisme que patim diàriament a Catalunya.

Endavant amb l'esquerra nacional!