Cataluña-Espanya, un bon documental

Ahir, amb una bona colleta, ens vam atrevir a anar a veure la pel·lícula Cataluña-Espanya de la directora Isona Passola. Dic atrevir perquè la veritat és que ens feia certa mandra veure un documental sobre un tema que el patim en escreix i que d'altra banda intuïem que seria un xic groc. Aquí, cal dir-ho en lletres grosses, vaig pecar d'un xic d'autoodi (tothom en té encara que sigui mínim, això és així), puix vaig considerar de bones a primeres que seria un mal documental xavacà, que seria neutre amb les dues posicions, per la cosa del fair play tan nostrat, i que per tant, segons la meva manera de veure-ho, es donaria el mateix nivell d'acceptació i de raó a la visió unionista i demagoga de l'espanyolisme amb la democràtica i racional independentista catalana.
Doncs no! de cap de les maneres. Sí que totes les afirmacions que surten allí, per un que viu la política diàriament les té molt interioritzades i reiteratives, però el documental és agradable, està ben filmat i no es fa pesat, i sobretot pel què fa a les dues posicions enfrontades, es pot dir clarament que la nostra guanya per golejada, això representa per tant, que la gent poc informada o que té una visió molt desenfocada del conflicte catalanoespanyol pot sortir del cinema amb les raons clarament favorables al cantó sobiranista.
Els freaks (o segons un mític amic meu, els fellinis) unionistes, són una mera anècdota en aquest film, podriem dir que les seves afirmacions representen un 10 o 20%, i el que és més important, sempre després d'una afirmació d'un d'ells surt immediatament l'explicació raonada i raonable de la part sobiranista sobre el tema en concret que es parla.
Aneu-la a veure, no només per carregar-vos de més raons, sinó perquè així també ajudareu a que no la treguin ràpidament dels cinemes.