Carlins!

Aquest mes es celebra el 175è aniversari del moviment polític i social més complexe, segons els entesos, que s'ha esdevingut mai a Catalunya, el Carlisme. Parlar d'aquest moviment em portaria ara mateix a hores de feina, seria impossible fer-ho aquí i ara en aquest humil bloc, però sí que em submergiré i m'atreviré -amb l'absoluta llibertat que em dono i amb connivència amb d'altres companys- a reinterpretar-lo i donar-li la volta, justament per fer-lo a la nostra mida. Una provocació com una altra, vaja...

El Carlisme històric, no deixa de ser una engruna més dels moviments i els canvis que es produïren a l'Europa del s.XIX fruit de les revolucions americana i francesa, que replantejaren i trencaren els esquemes absolutistes i tradicionals de l'antic règim, defensats aquí pels carlistes -partidaris de l'herència varonil de la monarquia, i contraris a la infanta i als seus partidaris aperturistes-, per aportar-hi idees renovadores sobretot en el camp de la moral i de les llibertats de l'ésser humà. Uns canvis absolutament necessaris i vitals per la intel·ligència humana, no en tinc cap dubte.

La meva visió del carlisme doncs és romàntica. També val a dir que el carlisme -sí o sí, i segurament per qüestions de sang- em transporta a sentiments molt propers que inevitablement em descobreixen coses interessants d'aquest moviment que sempre romandran en la mentalitat i en l'ADN de la nostra nació; com per exemple el seu amor a la pàtria, i pàtria vol dir la terra, els rius, les muntanyes, la seva gent... El seu amor a les tradicions ancestrals, la seva organització autogestionària i la seva lluita social contra l'Estat centralista i els nous estaments dits 'liberals' que van enfonsar els bens comunals que tan importants eren per la supervivència de la pagesia. La seva visió de la muntanya i la rerebotiga de Catalunya també els enfrontava amb els nous esnobs materialistes de les ciutats.

Certes idees del carlisme però, sobretot les relacionades amb la moral, per no dir ja la defensa a ultrança de la monarquia, a un servidor, no cal dir que m'hi allunyen. Però com a lliure pensador, i tot enllaçant amb el surrealisme nostrat, fent una giragonça gal·làctica i metafísica, he cregut oportú fer proselitisme de l'anarcocarlisme. Un corrent de pensament, que de fet, sempre ha existit en la idiosincràcia del poble català. Consisteix a mesclar les idees liberals i llibertàries de l'anarquisme català històric, del qual vam ser el més gran exponent a la humanitat, fent que l'home tornés a sentir-se lliure d'opressions morals i religioses (sense desmerèixer l'autèntic cristianisme del qual els catalans en som fills i que també l'hem explicat al món a través de les figures com Ramon Llull, Ramon Sibiuda o Pere Casaldàliga), amb la defensa sense embuts de les tradicions i els drets socials del poble ras.

Penseu que durant la 2a Guerra Carlina, els bullangueros anarquistes de la jamància de Barcelona i els carlins de la muntanya catalana van lluitar plegats contra l'Estat liberal i centralista espanyol. Coincidència o casualitat? Bé, en tot cas segur que era un corrent i un sentiment comú de catalanitat i de justícia social contra un règim que sempre ha menystingut la vida dels catalans i dels desafavorits.

És per això que en aquest 175è aniversari d'un moviment tan nostrat, d'on actualment és marginal i on hi ha tants caps com barrets, no està de menys llençar noves idees que almenys ens facin la vida una mica més agradable i que ens acostin a la realitat essencial del nostre poble. L'anarcocarlisme!

Tradició i modernitat, o altrament dit tradicionalisme il·lustrat.
El noi de sucre + el Tigre del Maestrat= Anarcocarlisme.

Si voleu llegir un bon escrit sobre l'anarcocarlisme entreu aquí:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/84135

Per saber més sobre el Carlisme:
http://hipatia.uab.es/exposicions/carlisme/carlisme.htm

Per tafanejar:
http://www.partitcarlidecatalunya.org/
(aquests són els socialistes i sobiranistes)