Patarrumba!!!

Bingo!!! Per fi el tant esperat veredicte dels 12 magistrats comença a veure la llum, i no podia ser millor per a nosaltres. Sí, sí, la millor notícia de l'any sense dubte, Espanya sembla que ens retallarà l'Estatut sense manies i no com alguns albiraven, d'una manera més ambigua. La veritat és que ens faran un favor grandíssim si això passa, ens alliberaran d'aquesta llufa que ja ningú se la creia i que ningú tenia ni pebrots ni ovaris per tirar-la enrera. De veritat, no faig broma, els que em coneixen saben perfectament que és el què he preconitzat sempre als quatre vents.
Realment les últimes setmanes m'havia cregut que potser, amb el rotllo aquest del govern amic i perquè no dir-ho, pensant amb la seva intel·ligencia, els espanyols farien una retallada (això està clar) més superficial i més reinterpretativa, o sigui fent un altre enganyifa, talment com han fet sempre els sociates a Catalunya, però no, no han pogut aguantar i per sort nostra, els hi ha sortit la vena castiza i garrula. Són com els nens petits, quan els hi dius que mengin el plat que tenen al davant, i primer diuen que sí per al cap de deu segons donar-li al gos, no ho poden aguantar.
Així doncs, ells ara ja han marcat barroerament (a lo spanish system, ni bilateralitat ni igualtat lingüística!) la línia vermella i ara la pilota torna a estar al terreny dels partits catalans. Il·lusos d'ells! que havien fet un front comú agafat amb pinces pel finançament i ara ni tan sols el podran negociar amb bilateralitat, ha, ha, ha, he, he, he, hi, hi, hi, juas, juas, juas... Començo a estar eufòric i nerviós, perquè ara comença el veritable ball de bastons; el PSC-PSOE te un problema gros, molt gros! I CiU i ERC si no treuen pit ara, poden caure a la misèria més profunda del món catalanista.
Qui ara no ho vegi clar, després d'haver-ho intentat per totes les vies democràtiques, que la única i absolutament única via per sortir d'aquest atzucac, és el dret de decidir lliurament el nostre futur, per tant sobreviure com a poble, és que, o té un trauma infantil, o directament és espanyolista. Per fi, i gràcies a ells, a Catalunya es va perfilant la línia màgica, la que sempre hem somniat tots els independentistes, la línia que separarà les persones normals, o sigui les que volen ser com un altre país normal del món civilitzat, per tant independents, o les persones amb síndrome d'Estocolm, els que vulguin continuar sent vassalls i provinciants.
Tu tries!

Foto: Seu del Tribunal Constitucional espanyol. Us estimo!!!