La fi del protestant rondinaire (valgui la redundància)

Irlanda i el món està de celebració, el reverend Ian Paisley de 82 anys, deixa el lideratge del seu partit, el Partit Democràtic de l'Ulster (DUP) i de l'unionisme en general, i es posa en un segon pla en la política nord-irlandesa. Odi, terror, manipulació, racisme, homofòbia i exabruptes, són termes que defineixen a la perfecció aquest monstre pro-britànic a terres celtes. Ell va fundar el seu partit l’any 1971 amb altres terroristes, com a resposta a les manifestacions massives pels drets civils dels catòlics irlandesos. Com és evident, un començament així mai pot aportar res de positiu.
Tot i que últimament, encara que després de remugar molt, semblava que l'acord de Stormon l'havia aplacat una mica, i fins i tot podríem dir que es portaven d'una manera correcte amb el Martin McGuiness (el número dos del Sinn Fein), ell és el responsable, posem-hi indirectament, de l'exaltació britànica a l'Ulster i del sofriment i assassinats durant 40 anys a la població irlandesa. Així doncs, el la seva dimissió és una bona notícia.
Però jo no em quedo únicament amb aquesta bonanova, i personalment penso, aquest és el meu diagnòstic, que l'unionisme a Irlanda del Nord cada dia que passa perd un llençol a cada bugada (el revés que a Catalunya, aquí el perdem nosaltres). Considero que hi han tres raons per pensar que el futur somriurà als irlandesos.
La pau afavoreix al poble això és indiscutible, que no hi hagin morts sempre és d'agrair, però sobretot afavoreix al bàndol republicà per una senzilla raó, els unionistes s'autoalimentaven gràcies a la violència (un cas semblant al d'Espanya), aquesta era la seva raó d'existir, i això es pot comprovar als seus barris on encara governa la màfia (els ex-combatents unionistes), on controlen la droga i el tràfic d'armes entre pallisses habituals.
La segona cosa és un fet inevitable, els catòlics procreen més, i això farà que en el futur referèndum per annexionar-se a la República d'Irlanda el guanyin.
Per últim, els irlandesos, com nosaltres, tenen la força de la raó, i per tant on hi ha injustícia ha d'acabar guanyant la justícia, on hi ha manipulació ha d'acabar guanyant la claredat i on hi ha abús de poder ha d'acabar guanyant el sentit comú.
De totes maneres, veurem fins on els hi arriba la paciència als irlandesos pel que fa al procés de pau de divendres Sant, en el meu viatge a Belfast, on vam conviure a Falls Road (el rovell de l'ou del Sinn Féin i l'IRA) amb gent compromesa, vaig notar cert nerviosisme per la lentitud que està agafant el procés i el seu objectiu principal, le reunificació d'Irlanda.
Que Sant Patrici els ajudi!


El mural que vam fer a Belfast