Com qui no vol la cosa i amb el permís dels periodistes musicals, m'atreveixo a afirmar que el nou Pop català, o si preferiu indie Pop o Pop d'avantguarda ja gaudeix d'un lloc destacat i fins i tot privilegiat al panorama musical del nostre país. Si fem una repassada rapidíssima i resumidíssima dels últims anys, veurem com el Pop nostrat del segle XXI respecte a les bandes dels 80 i 90, no només apunta per altres verals artístics i sonors, sinó que ja no beu tan directement d'influències forànies (bé, tenint en compte que sempre es beu una mica de tot arreu, clar).
M'explico, si N'gai N'gai o La Madam per un cantó, i els Sopa, Els Pets (dels inicis), o Sau per l'altre van fer una feina exel·lent, puix ells no podien agafar-se d'enlloc alhora de fer un nou Rock nacional i per tant bebien directament del Rock anglosaxó, les bandes actuals no només ja tenen on agafar-se nacionalment parlant sinó que han reinventat el nostre Pop i li han posat uns accents molt singulars que fan que poguem parlar d'un Pop absolutament madur i de qualitat. Fem un petit repàs:
Per exemple, els dos últims discos dels Pets, avalen això últim que he dit perfectament. Els treballs excel·lents de Refree, Mazoni, Mishima, Glissando*, Sanjosex, el Pop trist de Conxita, Quimi Portet, Whiskyn's, i un llarg etcètera, per acabar sobretot destacant el so que està traient, no només amb els discs d'Antònia Font sinó amb tots els que produeix el mallorquí Joan Miquel Oliver, passant amb la influent sonoritat catalanomediterrània (una mena de surrealisme infantil) del Pascal Comelade.
I bé, tot això per arribar al cap del carrer, per dir-vos que la cirereta del pastís la tenim aquest cap de setmana. Per mi el millor festival de Pop dels PPCC, el Pop Arb. Un festival elegant i de qualitat que es fa a la bonica població d'Arbúcies, al bell mig del majestuós Montseny. Un fet molt típic dels catalans això de la barreja, un niu de modernor enmig d'un lloc rural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada