Els menorquins L'Atelier
Amb un cansament vistós fruit d'un bon cap de setmana de torrisme i concerts (Santpedor, Baó...), ahir vaig enfilar cap al CAT de Gràcia per assistir a un bon concert d'aquells que es posen com l'anell al dit per a un diumenge a la tarda.
Els grups eren els Manel i L'Atelier, ells van quedar finalistes al Sona 9 de l'any passat i representen una nova fornada molt jove del Pop íntim amb un punt trist, que no vol dir depressiu, i que confirma que encara tenim país, ho confirma que a més a més la sala per ser el dia i l'hora que era estava plena, bravo!
Ahir, assegut a un lateral de la sala contemplant aquell moment de Pop inocent rodejat de bona gent, gent catalana, desacomplexada, amb el punt just de modernitat, que estaven disfrutant i escoltant (molt important això!) un concert bonic i elegant vaig tenir la sensació que hem fet un altre pas endavant per educar l'orella catalana. M'explico, si fa uns quants anys i encara dura, una gran banda com Obrint Pas va marcar l'agenda musical del país i va crear escola, ahir me'n vaig adonar que el Pascal Comelade i en Joan Miquel Oliver, amb la Conxita traient el cap també, n'acaven de crear una altra. Una que es pot considerar sobretot singular, molt catalana i mediterrania i que es basa en fer un Pop intimista i costumista amb melodies no stàndards, vaja que no és el típic Popet que jo diria.
Així doncs, hem passat del Rock reivindicatiu en forma de gralla al Pop elegant amb cara no haver petat mai un plat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada