El liberalisme no vol solucionar-te la vida.

El liberalisme, que és un pensament ideològic que proposa la llibertat en tots els àmbits socials i humans, no és una doctrina que cerqui la perfecció de l'ésser, ni tan sols la seva salvació, sinó que posa les bases perquè la persona pugui decidir lliurement quin és el camí que vol seguir, i fer-se'n responsable. Així de simple. A diferència de totes les altres opcions ideològiques que basen la seva acció en la intervenció econòmica i moral, el liberalisme posa l'objectiu en l'individu, no en tercers que puguin condicionar el seu treball i el seu mèrit. El benestar social, el progrés econòmic, i també la solidaritat, no s'haurien de planificar des d'un despatx, tot es construeix des de la base, fent que la solució mai sigui màgica ni caigui del cel, sinó d'un mateix. És només d'aquesta manera que podem evitar oligopolis i tractes de favor a grans empreses des del poder estatal. 

El liberalisme mitjançant els principis de la no agressió, de respecte a la propietat privada i del contracte i la cooperació voluntaria, no et soluciona la vida, sinó que et dóna la llibertat i l'aire necessaris per solucionar-te-la tu mateix. I aquesta és la primera condició perquè una societat progressi, se senti digne i, per tant, lliure. Pel contrari, són precisament les societats intervingudes les que pretenen solucionar-te la vida per acabar, en definitiva, obstruint el teu propi progrés, via impostos o indirectament via inflació planificada des del banc central.

L'estat ha d'existir? Depèn, la història ens ensenya que hi ha hagut -i hi ha- moltes societats de comunes privades que s'han organitzat òptimament. En tot cas, la societat ha de decidir lliurement si el vol o no, l'estat, i quin grau de protecció destina als seus propis ciutadans. Ajudar els més necessitats és un deure moral que tenim tots, viure en societat fa que aquesta ajuda sempre d'una manera o d'una altra repercutirà en favor teu. Adam Smith deia que la gent es mou per interès propi, que és diferent que moure's per egoïsme. I aquest interès propi, al contrari del que pensa molta gent, és solidari i fa que una societat de mercat lliure pugui funcionar bé. Smith ho reblava amb aquella seva frase cèlebre; "No és per la benevolència del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sinó perquè aquests miren pels seus propis interessos". El mercat lliure funciona si hi ha interès propi, perquè aquest interès beneficia la resta dels mortals. El que no és de rebut és que la gent demani més benestar a costa dels altres, sense voler entendre que en definitiva res del que ofereix l'estat és gratuït. Com deia un altre dels grans, Frédéric Bastiat, 'la gent comença a adonar-se que l'aparell del govern és costós, el que encara no veuen, és que el pes recau sobre ells'. El que primer s'hauria d'entendre és que l'estat del benestar no fa la riquesa, és la riquesa que crea el benestar, i per aquesta raó l'estat no ha de decidir com gestiona la meitat dels teus diners perquè la riquesa és teva i la gestiones com tu vols. És més, per què la gent ha de gestionar els recursos dels altres? Jo personalment no tinc cap interès en fer-ho, i penso que la gran majoria tampoc, en canvi, deixem que uns buròcrates que ni tant sols coneixem ens ho gestionin tot. 

El liberalisme no vol solucionar-te la vida, te la facilita.