diumenge, 17 de gener del 2016

PP o PSOE?

Després de l'últim minut d'infart que ens ha ofert aquesta naixent legislatura o, millor dit, de la tanda de penals que ens ha regalat la política catalana, ara caldrà veure com responen i com se les arreglen a la meseta castellana per formar un govern estable que pugui ocupar-se de la patata més calenta de la seva història recent; l'independentisme català. En teoria, aquest atzucac que ara tenen sobre la taula, a les Espanyes l'haurien de resoldre amb molta més agilitat i amb menys problemes que nosaltres. Per això serveix el sentit d'estat que ells posseeixen i nosaltres no. Però la realitat és que la complicació que tenen allà al kilòmetre zero no és poca cosa. Sembla que la tempesta perfecta plani ara sobre Madrid, i el PSOE, que és el partit central per on han de passar totes les opcions possibles, té ara una oportunitat d'or per sacsejar una mica Espanya, i de passada, sortir-ne triomfador o enfonsar-se definitivament. Sense dubte, la qüestió catalana els ha posat en un compromís difícil de lidiar davant d'una societat espanyola gens preparada per entendre un desafiament com el que preparem des d'aquí. Si els socialistes opten per una gran coalició amb els populars assegurant la fortalesa de l'estat, podrien quedar desmuntats i trossejats per un Podemos a l'alça. Si opten per un govern d'esquerres amb el vistiplau -o la vista grossa- dels nacionalistes perifèrics, la dreta espanyola brillaria de nou per tornar al govern en la següent legislatura amb l'excusa que Espanya es desfà. Si no és que prèviament el federalisme socialista aconsegueixi neutralitzar una vegada més les ànsies catalanes amb les promeses de sempre. És el bucle de la història.

Però si entrem en matèria, segurament que molta gent ara es pregunta quina seria la millor opció de govern a Espanya pel procés sobiranista, PP o PSOE? Efectivament cap. Només un il·lús o un papanates pot arribar a pensar que Espanya pot acceptar Catalunya com a subjecte polític, ergo com a nació. Però des del nostre camp cal fixar bé la visió per analitzar quin seria el millor escenari pensant en les nostres pròpies forces. Quin és el millor panorama, o quins són els avantatges i desavantatges en un govern del PP i del PSOE? Un govern popular, s'entén amb C's i PSOE recolzant-lo des de dins o des de fora, sense dubte els donaria una estabilitat granítica que ens arrossegaria a un xoc institucional de dimensions considerables. L'independentisme català hauria d'estar molt ben preparat per suportar això, encara que aquest escenari, també significaria automàticament accelerar la desconnexió sense fisures dins del catalanisme (amb els colauistes comuners inclosos) per acabar la partida amb un tall net i precís. A l'altra banda, un govern del PSOE amb el suport més o menys explícit de la resta de partits sempre correm el perill que ens ensarronin el prototip de català amb els seus cants de sirena federalistes. Ara bé, com que la jugada sempre els surt malament, i a més tenint en compte que aquest cop hi haurien els Ciudadanos vigilant per la sacro santa unidad, l'enèsim desengany que provocaria dins les files colauistes seria fantàsticament aprofitat per un independentisme cada vegada més a l'alça. 

Què us vinc a dir amb tot això? Doncs que sigui quin sigui l'escenari a Madrid sempre ho tindrem complicat, però alhora, tindrem unes grans espectatives per reforçar encara més el nostre moviment. Perquè cap govern farà les delícies dels nostres entranyables federalistes, cap. Penseu que l'independentisme català sempre es reactiva amb la dreta espanyola, i es consolida quan l'esquerra espanyola decep amb les seves enverinades promeses. Per aquesta raó, en aquest últim partit que se'ns presenta al davant, les formacions independentistes a Madrid simplement s'haurien de limitar a mirar-s'ho des de la barrera per anar desgastant i desemmascarant els tics autoritaris de tots i cadascun dels partits espanyols sense cap excepció. Vinguin de la dreta o de l'esquerra.


Article publicat al Nació Digital.