President, amb credibilitat guanyarà

'El món s'allibera amb la nostra llibertat, s'enriqueix amb la nostra riquesa i s'engrandeix amb la nostra grandesa'. Aquesta és una de les cèlebres frases de Theodor Herzl, el teòric del sionisme, que ens recorda als catalans quin hauria de ser el nostre deure com a persones humanes si és que encara ens queda una mica de dignitat. Això em fa pensar en el pas decidit, sembla que ara sí, que el president Mas està disposat a fer. Potser no sabrem mai si aquest propòsit és forçat per les circumstàncies o per plena convicció cansat ja de tanta esperança perduda en una Espanya amiga i respectuosa. Que el senyor Mas decideixi posar la directa emplaçant el seu partit a optar sí o sí per la independència, és sens dubte la millor notícia que aquest dissortat poble podia esperar. El problema, però, és que aquesta decisió arribi tard i quasi obligat pel context just després de tants malencerts. Convergència ha hagut de superar molts tics acomodaticis i una complicitat absoluta amb l'estat que li ha acabat passant una factura molt cara. Tothom recull el què sembra. Tanmateix, sempre he dit i defensat, i quan dic sempre vull dir des dels anys de la pitjor CiU, que no hi haurà independència sense Convergència, perquè ells són una part importantíssima del país i construir societats i països sense una part del pastís és cosa de reaccionaris i malfactors.

El món és dels valents i no està fet per a coloms estarrufats o per a mòmies encarcarades; si vols una cosa te l'has de construir sense esperar res dels altres i, tal com diem els liberals, el risc és el tremp de la vida. El senyor Mas i tota la seva claca s'han passat mesos inventant-se una guerra que des del principi sabien que no acabaria bé, bàsicament perquè si l'altre no vol és absurd continuar esberlant-te el cap contra una paret. El debat de la llista única era per a perdedors, i una arma llancívola diària contra ERC. Era l'excusa perfecta per carregar-se el procés i els contrapoders que l'aguanten donant les culpes als altres. Mesos amb aquesta cantarella, quina creu! El país no és Convergència, el país és complex i profundament recargolat, i pensar que un messies guiarà tot un poble d'àcrates com el nostre és de principiants il·luminats. Finalment, però, el president ha entès que l'única manera de guanyar és ser creïble amb un mateix i amb els seus, sense subterfugis ni segones intencions. És amb lideratges forts que es guanyen les batalles, recórrer contantment a la queixa de pidolaire només et porta al fracàs. La llista te la fas amb el que tens i amb els millors que puguis convèncer. Punt. I després preocupa't de guanyar, de portar aquest poble a la llibertat i veuràs com ERC estarà allà on faci falta per recolzar-te. (Un fet que ha de ser recíproc si la victòria és per als republicans, esclar).

President, me'n alegro molt que construeixi una gran llista amb els millors i sense condicions, de debò, ara sí que la credibilitat li augmentarà sense que ni se n'adoni, ja ho veurà. Igualment seré molt feliç que l'Oriol Junqueras aconsegueixi una llista espatarrant de la socialdemocràcia catalana, i fins i tot tiraré coets si la CUP aconsegueix la millor llista de l'esquerra alternativa. Així guanyarem, així passarem de sobres els 68 diputats, i tots plegats sense possibilitat de retorn haurem de construir un nou estat independent. Perquè en aquestes situacions, per molt que ho desitgis, la marxa enrere ja és una fantasia.

El món ens espera i només ens voldrà si cadascú de nosaltres som creïbles.