La purificació de CiU

Semblava impossible però ho anunciava dos dies abans de l'explosió el nou maulet de la moderació tertuliana, José Antich. CDC i UDC trenquen -almenys momentàniament- una relació de 37 anys d'història. Uau! Segurament l'invent autonòmic d'interessos econòmics i polítics més ben muntat des de la segona restauració borbònica a Espanya. No negaré que els incrèduls amb aquest fet estem perplexos i francament sorpresos, i és que no és per menys que una federació tan santificada com aquesta també hagi passat pel sedàs de l'independentisme. Realment causa impressió, i no podem negar que per tot plegat estem d'enhorabona, les coses ara mateix estan passant de l'anècdota a la categoria amb una velocitat trepidant. Celebrem-ho doncs.

Aniré al gra, el ja històric 's'ha acabat' d'en Josep Rull d'ahir, significa bàsicament quatre desencadenants que posen emoció i sobretot valor a la data del 27S. Primer. El caràcter geniüt i a voltes autoritari del líder d'Unió, ha fet que el seu partit acabi saltant pels aires. A ningú se li escapa que molts militants d'Unió, fins i tot els que l'han seguit fins al darrer moment, estaven farts i allunyats d'un polític que s'ha convertit amb el més furiós i antipàtic de la política catalana. Duran i Lleida ha volgut acabar amb el llegat de Carrasco i Formiguera, tot i que, encara haurem d'esperar si un possible congrés extraordinari de la formació l'acaba matant del tot, o el fa ressorgir. Si els independentistes del partit guanyessin, fins i tot la federació amb Convergència podria tornar a ser una realitat. Tant de bo. Segon. L'àmbit del catalanisme conservador amb tocs liberals queda completament orfe sobretot després que CDC es definís com a socialdemòcrata. Aquest gran error de definició dels convergents serà un dels flancs per on el Procés patirà més, perquè des del meu punt de vista, és responsabilitat i feina dels convergents que deixin els complexos a una banda, i es presentin d'una vegada com el gran partit del centredreta català. Necessitem una dreta nacional de veritat, hòstia!

Tercer. Una vegada més, queda diàfan l'argument de les llistes separades. Ara més que mai cal que la maximització del vot sobiranista abasti totes les capes ideològiques del país, i això, malgrat la ceguesa infinita del hiperventilat de torn, passa perquè CDC, ERC i la CUP es reforcin més que mai fent tres grans llistes que representin la pluralitat i complexitat del país, que ja és prou recargolada per si sola. I quart. Cal felicitar amb sinceritat tant a CDC com de UDC per la valentia de mantenir la seva postura i clarificar d'una vegada per totes el panorama polític. No és gens fàcil digerir i lidiar processos com aquests, són molt dolorosos i cal el respecte que es mereixen. Però tots sabem que mancava aquest esclat per purificar les posicions, perquè és només d'aquesta manera que podem anar a un 27S clarament plebiscitari. Diria fins i tot que és aquest quart desencadenant el més important de tots i el que els independentistes necessitàvem. Ara sí, som-hi tots units des de la singularitat de cadascú, perquè ja no hi ha volta enrere.