Ona Laietana, un oasi de talent

'Entre 1973 i 1978 a Barcelona va sorgir una música pròpia i única, la primera música popular i moderna que reivindicava les seves pròpies arrels. Se'n va dir, Ona Laietana'. Així és com comença aquest interessantíssim documental produït per l'equip del programa 'Sputnik' de la televisió nacional de Catalunya. Sense dubte, aquest episodi de la nostra història cultural -com en molts d'altres- ha passat un vegada més a l'ostracisme fruit d'una barreja de condicionants que van des de la pròpia mancança estructural com per la deixadesa dels seus mateixos protagonistes. L'autoodi i el nostre individualisme congènit hi ha fet la resta, esclar. En tot cas, penso que és una obligació moral que tots plegats reivindiquem aquella generació de músics que amb un esclop i una esperdenya, sense un Estat al darrere i evidentment cap subvenció, van saber fer allò que les grans nacions del món sempre han fet; crear amb talent universos singulars de cultura exportables a la resta de la humanitat. Catalunya és terra abonada en això, Francesc Pujols ens ho recorda en molts dels seus textos, el romànic i el modernisme, per exemple, en són dues proves fefaents. I l'Ona Laietana, malgrat i gràcies al moment que li va tocar viure, va ser un oasi de nova creació d'alta qualitat gens envejable al que s'estava produint aleshores al món anglosaxó, però que com tots els oàsis, va acabar sent un miratge de temps molt escuet. Un miratge transgressor, d'escena cultural, que de cop i volta i com si res, va desaparèixer deixant pas a la senzillesa de la movida madrilenya i a l'enèrgic i mer punk que tot just començava a treure el cap, transportant amb ell les noves drogues per a una generació de joves més agressius.  La sort de tots nosaltres però, és que aquella música no ha quedat en va perquè va ser enregistrada i ara, amb més o menys dificultat, és a l'abast de tothom.

Aquest documental dirigit pel Jordi Turtós amb el Roger Mas com a conductor visible va ser elaborat fa dos anys, tanmateix aquests dies he tingut l'oportunitat de tornar-lo a veure i vibrar de nou amb allò tan llunyà i a prop a l'hora, una època que encara podem tocar amb els dits de les mans perquè entre altres coses molts dels seus protagonistes encara estan entre nosaltres. Siusplau feu-me el favor de mirar-lo, empapeu-vos de cultura pròpia i de qualitat, de catalanitat sense complexos, de música ben feta en un entorn tan transgressor com confús. En definitiva, un episodi de la nostra història que brilla en la foscor i que representa sense cap mena de dubte el fil roig a perpetuitat de l'aptitud genial del nostre poble.

Aquí teniu el tràiler, però en aquesta adreça trobareu el documental sencer:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3798930

La sala Zeleste del carrer de l'Argenteria (BCN) va ser on va coure's el moviment