Pressupostos amb condicions definitives

El terrassenc Josep Rull afirmava fa dies que "sense pressupostos no hi ha govern, i sense govern no hi ha procés". Aquesta era la resposta a unes vehements afirmacions que el vicentí Oriol Junqueras havia fet un dia abans advertint que aquests propers pressupostos són inassumibles si tenim un límit de dèficit de l'1,5%, és a dir, si hem de retallar més de 3.000 milions d'euros en serveis per a una ciutadania ja enfonsada i escanyada com la catalana. Haig de reconèixer que els dos polítics, sobiranistes de pedra picada, tenen raó, per desgràcia de tots. Tenen raó perquè la situació actual ja ha superat el límit racional amb escasses possibilitats reals de fer política amb majúscules. El país és ingestionable per manca de recursos i això ho espatlla tot, tot vol dir tot, un fet que la oposició irresponsable hauria d'entendre i compartir. Catalunya ja no és ni tan sols una regió amb certa llibertat per gestionar la seva barraca, ara i des de fa uns anys ha passat a tenir el rang de colònia en procés de revolta. Per això és impossible mantenir un diàleg polític serè i raonable i per això els dos tenen raó. Sense pressupostos la inestabilitat política entraria en un terreny perillós i enigmàtic, però amb aquests pressupostos la societat s'enfonsa. Heus aquí el magnífic escenari que se'ns presenta.

Ningú té la vareta màgica de com es resoldrà tot això, és qüestió de dies segurament, però els nostres polítics que ara tenen la responsabilitat de fer eixir el país de l'infern autonomista espanyol, no parlo de les petiteses demagogues que tenim a la oposició, parlo dels líders que ara mateix tenen el país a les seves mans, han de saber que tot el que facin ara, cada milímetre de política que exerceixin, pot ser letal o definitiva per als 7 milions de catalans (sense comptar els 4 restants de la nació completa que, indirectament, els repercutirà moralment), que sobreviuen en els últims temps d'aquest sistema autonòmic igualitarista, i per tant corrosiu, sorgit fa 35 anys. Sense pressupostos, doncs, el país s'encalla i s'enfonsa en una voràgine de caos social i polític, per no dir que la confluència dels dos grans partits del país, l'esquerra i la dreta nacional, s'esberlaria, amb la qual cosa donaria entrada i significació a tot quant populista desestabilitzador. Però, aprovant els pressupostos de la mort, el patiment de la població pot acabar sent mortífer. Que Déu ens agafi confestats.

El meu parer és que per salvaguardar aquest govern que ha adquirit el compromís de fer la consulta, i que tantes dècades ha costat d'aconseguir, és de vital necessitat que aquests pressupostos de guerra s'aprovin; ara bé, la contrapartida ha de ser diàfana i definitiva. Els condicionants que n'han de sortir són bàsicament tres: la data del referèndum -qui diu data diu temporalitat acotadíssima- amb la pregunta sobre la taula, el pla B en cas de no celebració de la consulta i l'acceleració de les estructures d'estat per curar-nos en salut. I tot això no cal que ho facin públic si no volen, ja se sap que estem rodejats de quintacolumnistes, però sí que la població hauria de tenir la certesa que el govern ha posat definitivament la directa, bàsicament perquè amb aquests pressupostos aprovats l'esclat estarà a la cantonada. 

Alguns diuen que la solució en cas d'atzucac seria fer eleccions plebiscitàries, però jo em pregunto per què si ja tenim majoria sobiranista al Parlament?! Seria de tòtils, no creieu? CiU ja no pot dilatar més la puta i la Ramoneta, the broquil is over, s'han acabat els temps de les demores, la línia vermella està ja ben col·locadeta i tothom s'ha de situar en un bàndol o a l'altre, ens hi va el país sencer. CiU tindrà el suport d'ERC si aposta per la llibertat i el progrés, però els republicans deixaran caure el govern -amb el caos corresponent- si CiU tria l'opció miserable del pont aeri, del Grup Godó i del federalisme freak del PSC. Que comenci el ball de bastons.

Article publicat al setmanari El 9 Nou (Osona-Ripollès). 

Mas-Colell, conseller d'economia