Cadaqués a l'hivern és feréstec, les tonalitats base que t'aombren en
tota aquesta estació de l'any, se't claven al cervell i et susciten una
atracció cap a la sol·litud i la melanconia. És el blanc del guix de les
cases pintoresques, el gris de la pedra i la plata de l'aigua del mar,
que fa parella perfecta amb les fulles de les oliveres que amb la
tramuntana es belluguen com si fossin bancs de peixets fent pampallugues amb el
verd ensopit del revers de la fulla.
Cadaqués a l'hivern és una
illa surreal en terra ferma, és un espectre ubicat a la Península
Ibèrica que fa la seva vida d'esquena a aquesta. El Cadaqués de mes de
febrer seria el més semblant a la vila marinera d'abans que en Rahola la
comuniqués per terra amb la civilització quan només se servia del
comerç per embarcació. El Cadaqués buidat et fa despertar la
gana només mirant el mar (Josep Pla dixit), perquè la presència del mar rau més
aprop ara sense el xivarri de l'estiu, la immensitat del qual, et transporta per
un moment a l'originalitat de la costa catalana.
Aquest últim cap de setmana hem fet estada a Cadaqués amb la senyora i
el nen per viure la fredor d'aquesta vila en un temps on no és habitual
passejar-t'hi. La voluptuositat de l'estiu ja la coneixem, per això ens
venia molt de gust gaudir i viure el Cadaqués genuí, lluny de la caterva
i de la vesània que ens envolta cada dia. Ara un arròs aquí, ara un
passeig pels carrers costeruts del poble, i rematar-ho amb una visita al
celler d'en Rafa i la Carmen. En Rafa i Cadaqués van lligats. En Rafa i
la Carmen són els propietaris d'un clàssic restaurant del poble i de
les caves Martin Faixó, a Sa Perafita, on s'hi elaboren uns vins de
categoria. El vi espumós és excel·lent i el negre 'Cadac' és l'exemple
de la qualitat que ara mateix s'estila a l'Empordà. En Rafa és un home
expansiu i simpàtic que no et deixa indiferent, un empresari dels d''antes', d'aquells que no
rondina per demanar drets perquè ell ja fa els deures com cal per tirar
endavant el seu petit imperi. I a fe de Déu que l'està construint amb molt
d'esforç i il.lusió. No tingueu cap dubte que aquest país aguanta
gràcies a gent com ell i la seva família, treballadors i entusiastes del
seu destí. Doneu-me uns quants Rafas i en un moment us construeixo un país pròsper i
de qualitat. Plis plas!
El 'boper' Miles Davis deia que Nova York era el seu sistema nerviós, jo
també penso que la gran Barcelona fa anys que significa la meva
medicina indispensable, però Catalunya guarda uns tresors magnífics que,
ben conjuminats amb la bona cuina que aquest país ens proporciona,
poden arribar a fer que la vida sigui un xic més complaent. Jo un cop l'any des de que vaig néixer, exclamo el 'Cadaqués i res més'.
2 comentaris:
No em cansaré de dir-ho: la Mediterrània s'ha de gaudir a la tardor, a l'hivern i, com a molt tard, a l'inici de la primavera.
A l'estiu s'hi ha de fugir.
Justa a la fusta!
Publica un comentari a l'entrada