Tot això dels socialistes catalans -que aposten per una Espanya federal, amiga i del planeta piruleta- comença a ser desesperant per no dir que tot plegat està mancat d'un sentit comú esgarrifós. D'una vergonya aliena que tomba d'esquena, vaja. És la caiguda de l'imperi, la desgràcia de tota quanta farsa federalista elaborada per entabanar a pobres il·lusos durant tres llargues dècades. Quins temps aquells, eh? Quan dominàveu el país a tots i cadascun dels racons de l'administració, inflats d'orgull i amb actuacions pròsperes com la dels Jocs Olímpics del 92. Devia ser molt reconfortant pel propi esperit. Un orgull sentir-se aprofitable per la societat i erigir-se salvador de la gent senzilla i tendra...
Ara tot va de mal borràs, s'està diluint, el pou sembla que no té final i no hi ha manera de cercar un cap visible que entusiasmi no tan sols a la ciutadania, sinó a la pròpia parròquia. Potser sí que finalment presenciarem una agradable sorpresa llargament desitjada per a molts: veure el partit de la pedanteria, el cavall de troia de l'espanyolisme amable i amb 'talante', enfosant-se definitivament a les properes eleccions fins a quedar relegat a la justa expressió del partit outsider del socialisme jacobí, compartint cadires al Parlament amb els friquis de Ciudadanos i els inadaptats del PP. La possibilitat que l'esquerra nacional, és a dir ERC, ICV i si pogués ser -ai las!- les CUP, avancin i ocupin tot l'espai del centre esquerra comença a tenir molts números i a ser una realitat a les últimes enquestes que han emergit. És de vital importància que aquests tres partits almenys no s'apunyalin -com el cretí bizantí a Roger de Flor- i posin en comú programes i projectes de futur immediat. L'ocasió s'ho val i el país ho necessita per normalitzar-se d'una vegada.
El PSC, doncs, acaba de clavar-se la darrera estocada rebutjant una sortida digna, diria que desesperant, per a la butxaca dels catalans. Titllar el concert econòmic de carlinada i de model passat de moda és segurament l'excusa més absurda que he pogut sentir de l'absurditat d'aquest partit. És de manual copsar que donant suport al concert, en podrien haver obtingut un rèdit electoral important sabent que qui rebutjarà el pacte que el Parlament català presentarà a Madrid no seran els seus germans del PSOE, sinó l'adversari directe. Francament, s'ha de ser del gènere inútil per desaprofitar aquest caramel gratuït.
El PSC és un mort vivent, és la falsedat per antonomàsia i l'equivocació constant. De fet, no us ha d'estranyar que un socialista actui d'aquesta manerota, ells no poden suportar que la justa recaptació i distribució dels propis recursos d'un territori formi part de la normalitat i la modernitat, això són cabòries de l'antic règim! Ells són revolucionaris francesos, sempre han cregut en l'Estat central subsidiari que infla la societat, i seria molt rar que defensessin un model liberal i productiu per a la península Ibèrica i Europa. Mai han apostat per una societat viva i espavilada, i sí amb una massa arrepenjada que pidoli tot el dia per subsistir i, tot seguit, aprofitar-se d'aquests vots afamats i desvalguts mentre titllen d'insolidari el que no reparteix. Donar el peix i no ensenyar a pescar, aquesta és l'atroç idea del socialisme recalcitrant.
A Andalusia, malauradament, en teniu la prova més fefaent.
 |
| El Cygnus X-1 és el primer forat negre que van descobrir |
2 comentaris:
La demografia juga en contra d'ells. Al final es mes simple: la seva massa votant esta envellint, morint-se. No tenen relleu, donat que els fills dels que foren un vot fidel, han optat per multiples opcions, en funcio de la seva evolucio personal.
Sobre la possibilitat d'una esquerra catalana, sincerament, veig complicat que ERC, partit socialdemocrata, pugui pactar amb les CUP, que no deixa de ser un conjunt de persones, de marcat taranna contrari a l'ordre-sistema en que vivim....i a IC, suposo que es mes important tenir una marca propia minoritaria, per a continuar dins el xollo, que cap projecte comu que ens ajudi a avancar en la nostra llibertat nacional.
A vegades hi ha morts vivents que els costa molt acabar de morir del tot.
I a nivell d'Espanya de moment no hi ha alternativa per a la gent d'esquerra que no pot votar al PP, i per tant amb això el PSOE pot anar fent la viu-viu durant uns quants anys més.
Publica un comentari a l'entrada