Misèries catalanes

El govern dels pitjors

Amb l'excusa d'un canvi d'aires, diria de salvació divina gairebé, CiU es va plantar a la Generalitat amb una vehemència aclaparadora arrassant a les eleccions i fent-se l'amo un altre cop del país sencer. Fins i tot els més escèptics sobre el perfil sobiranista de la coal·lició autonomista pensàvem que després de 7 anys de travessia pel desert potser sí que tocava que tornessin a tastar una mica el poder, per tot allò de la higiene democràtica i bla, bla, bla... Encara que la democràcia paradoxalment n'hagi quedat tocada per l'omnipresència absoluta dels guanyadors. El fet, doncs, és que ja portem un any i mig de govern dels 'millors' -sí, sí, ho heu llegit bé, i semblava que fos ahir- i Catalunya, lluny d'encarar el procés per la nostra supervivència com a poble, continua amb el tedi esgotador de cercar camins per a un enteniment amb el govern espanyol.

A aquestes alçades no entendre que d'Espanya no n'arribarà res, és senzillament un acte d'irresponsabilitat extrema tenint en compte el drama social que vivim. No són només les cagades simbòliques -i no tan simbòliques- del govern català com no plantar cara a les majors del cinema, fotre fora la Terribas tot reconeixent que ha estat una gran professional, tancar ambaixades polítiques, desconnectar la TVC internacional, amenaçar amb una multa de 100 € al propi poble que fart de la discriminació dels peatges abusius ha decidit no pagar com a forma simbòlica... És el surrealisme d'aguantar un cop més les declaracions dels dirigents de CiU, intentant explicar l'enèsim encaix a un Estat que només hi entén de vassallatges i de models carpetovetònics. Explorar, confiar, rebutjar només verbalment perquè no ens arriben les molles que ens tocarien i fer de catalanet rondinaire amb l'Estat continua sent un camí llastimós, un camí que ja no li interessa a ningú. El poble necessita solucions ràpides i pragmàtiques perquè hi ha milers de persones que no tenen clar si arribaran a menjar-se els torrons aquest Nadal -no és broma això- i, per contra, el govern de la Generalitat en comptes de plantar-se i iniciar sense complexos el ball amb les opcions polítiques que estan per la salvació de la gent que viu i treballa a Catalunya, s'alinea amb el botxí, que tot i sabent-ho, no els donarà res. Ja ho veieu, surrealisme i misèries genuïnament catalanes.

Junqueras fa poc va formalitzar una respectuosa i interessant entrevista amb el president Mas, fins i tot sembla que van coincidir amb el diagnòstic del camí que hauria de seguir Catalunya, però la temença i certa paüra roman encara dins les files independentistes vista la cautela que va exhibir el líder republicà just després en la roda de premsa. Que el president jugui a aquesta prudència donant encara oxigen al PP a hores d'ara ja té un límit, i sembla que tothom coincideix, fins i tot els seus soldats opinaires, que aquest límit està marcat per aquesta propera tardor. Si CiU juga més a fer la puta i la ramoneta no només posarà en perill el país sinó també probablement la seva fortalesa electoral. Queda dit!