Cafarnaüm polític a Europa

Massa confusió, massa desordre i, sobretot, preocupació fruit de tot aquest cafarnaüm polític del cap de setmana passat. I és que en pocs dies n'han passat de tots colors en aquest nostre vell continent, fets que malauradament es remouen en els fangosos terrenys pudents de l'extremisme popular. 

Comencem. Cap a finals de la setmana passada, Zsolt Baráth, el sonat líder de la ultradreta d'Hongria, un país que es debat entre la tecnocràcia europea i la xacra d'aquests individus, va tornar a vomitar per enèsima vegada al Parlament hongarès el seu ancestral odi contra els jueus, tot recordant un cas de l'any 1882 en què els jueus de Tiszaeszlár van ser acusats d'assassinar ritualment una jove desapareguda. Ja se sap que on hi ha ignorància hi ha misèria, i a on hi ha misèria també hi ha ignorància. Els famosos històrics pogroms de l'Europa de l'est sempre han estat alimentats per aquest tipus de gent embogida i obstinada amb problemes existencials que s'aprofiten del populatxo per portar a terme aquella dita que l'excels Francesc Pujols va immortalitzar: 'La superstició, una de les filles més revingudes de la ignorància'.

 

Seguim. El tema estrella, però, han estat les eleccions a l'Estat francès, és clar. Allí després de veure amb preocupació l'embranzida de la punyent Le Pen -sobretot a les comarques catalanes septentrionals- hem vist com el socialisme gal, i en el seu conjunt l'europeu, ha aconseguit una victòria que necessitava com l'aire que respira. Parlo de tot un Partit Socialista francès, que, recuperat de les seves trifulques d'egos, fa més por que una pedregada pel seu històric jacobinisme tronat, i que contra tot pronòstic ha guanyat amb la sorprenent ajuda del meu preferit, el liberal occitanobearnès François Bayrou (Francés Vairon). Potser sí que França necessitava un canvi d'aires i un nou líder que no basés la solució de la crisi només en l'austeritat, a més, Hollande ha mostrat voluntat per ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (una definició francament insultant i errònia). Encara que ja sabem com acaben les promeses dels socialistes...

Nikolaos Michaloliakos, líder del partit nazi Alba Daurada

A Grècia la democràcia es desploma i el país fa aigües. Els dos partits europeistes corresponsables de la Grècia malalta i corrupta han rebut una patacada de campionat. Els partits extrems i violents, doncs, han agafat protagonisme en el país hel·lènic. Quan tu crees una xarxa familiar i governes un país de funcionaris amb una partitocràcia, és molt fàcil que el populisme es desenfreni i guanyi terreny. Una lliçó que els països occidentals haurien de tenir molt en compte per evitar que un orat com l'Anglada pugui arribar a tallar el bacallà en política.

 

I per acabar, tenim el PP a Catalunya que amb la seva lloca exercint-ne el lideratge, ha fet un congrés regional passat de voltes, com gairebé sempre després dels seus, diguem-ne, bons resultats a casa nostra. Ells i ella han volgut fer l'enèsim pas cap al catalanisme que ni ells ni ella es creuen ni es creuran mai. Ells i ella estan vivint uns moments tan dolços com irreals, puix que és una situació que en mig any o un any a tot estirar pot canviar com de la nit al dia. La causa seran les eleccions anticipades que cauran en un obrir i tancar d'ulls a causa del cul de sac en què estem gràcies a la permanència en un estat subsidiari i fracassat. Això sí, el poble català haurà de prendre consciència i pensar que potser serà la darrera oportunitat que tindrà per votar dignitat o continuar votant misèria i engany. Espero que n'hàgim après almenys per un cop. (Bé, de fet, no ho espero).