Lerroux sempre present

Tal com anunciava en portada ahir el diari El Punt Avui (sempre hem d'anar a la contra?! Bé...), l'espanyolisme cada vegada agafarà més volada i més irracionalitat -més de la que ja té!- a mesura que el sobiranisme acapari inevitablement el sentiment majoritari del poble català. És un fet lògic i n'hem de ser conscients.

Així doncs, no és d'estranyar la reacció del líder dels comunistes espanyols -i catalans?- Gaspar Llamazares l'altre dia al Congrés dels diputats de l'Estat. En referència a la taxa que la Generalitat de dalt aplicarà per recepta mèdica, l'aprenent de Lerroux va demanar al govern del PP que presentés un recurs d'inconstitucionalitat per... Atenció!! Ara us pensareu tots que ho va demanar perquè és una mesura antisocial, de la dreta reaccionària, que va contra el pobre poble innocent i bla, bla, bla... Doncs no! Perquè “la competència sobre productes sanitaris és ineludible de l'Estat” i en definitiva, perquè aquesta és una competència que rau en la 'unidad de destino en lo universal' de l'Estat.

No entraré a valorar ara i aquí si aquesta mesura és adequada o no malgrat saber que la sanitat necessita un esponjament com l'aire que respirem, però el que em molesta sobiranament és aquesta pàtina de superioritat i paternalisme que sempre desprenen aquestes esquerres tronades. És a dir, tu no facis això perquè estàs equivocat, i a més, jo tinc poders morals i ètics i en aquest cas legislatius sobre tu. Deixeu el totalitarisme d'una vegada! Deixeu-nos en pau! Deixeu-nos que ens equivoquem com a persones lliures i adultes! Els típics arguments contra l'independentisme que fa servir l'espanyolisme d'un cantó i de l'altre en connivència de sectors federalistes catalans són d'un paternalisme ofensiu. Si Catalunya serà així o aixà ho han de decidir els catalans, i no val a dir que si és aixà no m'interessa. Cal ser lliures per poder-nos equivocar; això és democràcia, la resta és actuar com un nen malcriat que només vol el que li interessa.

Aparqueu la supèrbia i la tutela i deixeu-nos ser com vulguem ser democràticament i, sobretot, abans d'opinar senyor Llamazares, espavila't perquè el teu país deixi de ser la riota i la vergonya d'Europa, és un consell sincer d'un català que més d'hora o més tard us dirà, 'abraci'm, que vostè i jo no ens tornarem a veure mai més!’.