Catalunya és...

Catalunya és una regió espanyola des de fa 300 anys. Catalunya és la lloca arrogant, Alícia Sánchez Camacho tallant el bacallà en plena voragine sobiranista. Catalunya són les pepes Miquel Roca, Jordi Soler i Tura i Josep Antoni Duran i Lleida. Catalunya és el senyor Casa Tarradellas fent-se milionari sense etiquetar en català. Catalunya és un tren de la RENFE vestit de Rodalies (la metàfora del pedaç). Catalunya és Millet, l'estafador i pinotxo. Catalunya és el president Pujol demanant perdó pel programa 'Persones Humanes' sobre la infanta. Catalunya és l'empresari català estil Escopeta Nacional. Catalunya és el soci del Barça xiulant i brandant un mocador blanc. Catalunya és Pau Gasol, Montserrat Caballé, Samaranch i Núñez. Catalunya és qui es pensa que la tricolor és una bandera pròpia. Catalunya són els faistes/feixistes que van matar els germans Badia. Catalunya és l'esquerra sucursalista que va fer pinça amb la República espanyola per extenuar el president Macià i impossibilitar que la República acabés sent catalana. Catalunya és bona part de la burgesia nostrada fent una fel·lació al règim franquista. Catalunya és la presidenta De Gispert -la fada- i el president Montilla -el senyor encarregat-. Catalunya és la quota de català al nou disc de Serrat i Sabina. Catalunya és el talòs comarcal i l'esnob multicultural de ciutat. Catalunya és la vergonya de veure com partits etnicistes tenen o han obtingut representació al Parlament (PSA i C's). Catalunya és la Barcelona espanyola de Maragall dels Jocs Olímpics. Catalunya és l'autoodi que raja de les fonts. Catalunya és covardia i aparença revinguda, Catalunya és el president Pujol demanant la independència al final de la seva vida. Catalunya és qui desqualifica Ferran Adrià i tot el que representa. Catalunya és un restaurant que encara només té vins espanyols. Catalunya és la ingenuïtat que sempre han representat els federalistes catalans. Catalunya és la Famíla Sánchez-Llibre. Catalunya és Judith Mascó, Manuela de Madre i Maruja Torres. Catalunya són els musicals al Paral·lel. Catalunya és preocupar-se abans per Palestina que per Catalunya. Catalunya és el 'Catalunya Opina' i aquella cosa que es fa dir presentador. Catalunya és Julio Iglesias omplint el Camp Nou. Catalunya són els indignats hispanocèntrics intentant assaltar el Parlament. Catalunya és el caïnisme i el fricandó ficat a l'independentisme català. Catalunya és Javier Godó i el seu pamflet monàrquic. Catalunya és recordar Durruti i no al general Batet. Catalunya és enviar a l'ostracisme Francesc Pujols. Catalunya és una sangria a Lloret de Mar en comptes d'un british al Tirsa. Catalunya és Guasch&Guasch, El Mundo Deportivo i l'Sport. Catalunya és Alfonso Arús i la seva camarilla. Catalunya és mademoiselle Cuní amb l'insignificant Lluís Foix, Catalunya és aguantar encara com una amenaça la llagrimeta de l'immigrant espanyol, Catalunya és un TBO anomenat El Periódico, Catalunya és Óscar Nebreda i la seva broma de mal gust anomenada 'El Jueves'. Catalunya és la decadència de la manifestació diària i continuar votant a partits que han mantingut l'establishment autonòmic les últimes tres dècades. Catalunya és... tota aquesta merda.

Tot això és Catalunya, només? No, i rotundament no. Però aquesta Catalunya petita i provinciana existeix i ha dominat els nostres destins durant els últims 3 segles. Massa amigues i amics, massa. Caldria, doncs, començar a aprendre dels nostres errors i esmerçar-nos a desfer aquest nus que ens ofega, bàsicament per una qüestió de supervivència i per ser una mica més feliços. Ei! si pot ser...

Article publicat al Bloc del Salvador Sostres