L'espanyolitat del país en mans de CiU

Hi ha un fet dramàtic que a Catalunya el pagarem durant molt de temps si CiU no hi posa remei immediatament. Aquest, és la normalització a Catalunya d'un partit sorgit directament del franquisme que representa la dreta més rància i l'espanyolisme desacomplexat, el Partit Popular. Un partit que basa la seva acció política en la Catalunya dual i en la no cohesió, en la reactivació de la cultura espanyola a casa nostra i en conseqüència la preservació de la figura del colon espanyol com a possible força de xoc. Amb això no disten gaire dels socialistes, tot sigui dit.

CiU està jugant amb foc hipotecant el país per una senzilla qüestió de covardia pura i dura respecte els lobbys més poderosos amb seu a Barcelona i a Madrid. Ells saben que podrien pactar mantenint una majoria folgada amb qualsevol altre partit central català per materialitzar un govern de defensa nacional tenint en compte aquests moments tan durs de crisis vàries. Diria més, entre ERC i PSC podria trobar perfectament complicitats socialdemòcrates, de progrés i evidentment de catalanitat. Sí, ja ser que en aquests moments d'inevitables retallades es complica la relació entre aquests partits i calen esforços de tothom, però és CiU pel seu paper de partit majoritari i de govern que ho pot fer i ho ha de fer possible. És tan senzill com tenir voluntat i valentia política.

És clar que des del minut zero CiU ja governa la Generalitat amb la complicitat del PP, ja els hi ha donat alcaldies importants, càrrecs a la Mesa del Parlament en detriment d'ERC, ha pactat els pressupostos de la capital del país amb ells, i el que és més surrealista, ha donat l'àrea de cultura de la Diputació de Barcelona -sí, sí, ho heu llegit bé, cultura- a la candidata popular de Rubí que es va presentar a les municipals amb aquests dos eslògans: "una ciudad, dos lenguas en libertad" i "Primero los de casa". Ole tu! El pitjor de tot és que ens volen fer creure que ells pobrets, estan obligats a pactar amb el PP perquè el país és tan diabòlic que els únics angelets que hi ha són els populars. Va, home va!

La pregunta del milió per tant serà: Què passarà quan el PP victoriós no resolgui el tant reclamat per CiU problema de l'espoli fiscal transformant el model en el sistema del concert econòmic o independència fiscal? Dues opcions, o CiU s'entrega un cop més i definitivament al regionalisme i arrossega Catalunya a la provincialitat perpètua, o fan valer la seva pàtina sobiranista i engeguen definitivament el procés de trencament amb l'Estat. D'aquí a molt poc ho sabrem.