Economies improductives

Fa molt de temps vaig veure un documental per la televisió que m'ha quedat gravat a la ment per sempre més. Es tractava d'un reportatge molt ben fet i precís sobre la vida social del poble romanès poc després del seu alliberament del jou comunista. S'hi mostraven els canvis i les diferències que patia una població massa anys acostumada a una manera de fer i de ser i les dificultats i/o oportunitats que albiraven amb el nou sistema polític.

Recordo perfectament una de les accions que el nou govern va portar a terme. Es tractava d'incentivar econòmicament a pagesos i exfuncionaris amb uns quants milers de leus romans perquè reflotessin la seva economia creant nova empresa, però, sobretot, també cultivant-los en una nova manera d'entendre les relacions comercials. Això en una població que de la nit al dia va veure's sense el coixí confortable i alhora alienador de l'Estat controlador. És a dir, s'intentava que amb una ajuda el poble despertés i comencés a produir petites riqueses autònomes per així entrar en la competència, que és la mare del progrés i de la millora econòmica d'un país. Un lliure mercat obert al món dins d'una certa protecció estatal -és clar- que permet l'intercanvi lliure de productes i, per tant, la creació d'empreses diverses que automàticament generen llocs de treball i una millora social, a més d'incentivar l'enginy i el desenvolupament.

No cal que us digui que aquell procés malauradament va ser un fracàs absolut, bàsicament perquè aquella pobra gent no sabia ni com posar-s'hi. Portaven el llast de masses dècades amb el xip posat d'una societat robòtica on el subsidi i la falta d'idees innovadores eren el pa de cada dia. És el que té una economia de monopoli.

Doncs bé, és evident que existeixen altres economies que pateixen eternament d'aquest mateix llast mental, unes economies com la grega -per no dir l'espanyola- on gairebé tot es basa amb el frau, l'economia improductiva i el subsidi i que, per a més inri, encara es veuen capaços de contradir als que els volen salvar la vida posant en escac els mercats europeus.

El desafiament grec sense previ avís només respon a una simple i trista tàctica partidista de Papandreu per salvar el seu govern, veient que el 60% de la seva població refusa el rescat, i posant en risc no només el seu país sinó l'estabilitat de tot el continent. L'Europa del futur farà bé d'alliberar-se d'aquests tipus d'economies. I és que no hi ha pitjor malalt que el que es pensa que el curaran.

El més trist de tot és veure un cop més com l'esquerra tronada catalana amb ICV al capdavant, s'ha posat -sense vergonya- al costat del president grec enfront d'Alemanya i França (països que curiosament se'n surten econòmicament, vés per on!). Curiosa la facilitat de modular que té aquesta gent; fa uns dies a favor de la gent revoltada contra el govern i ara a favor de Papandreu. Suposo que tot sigui per anar contra el diabòlic Occident amb la mateixa retòrica demodé de sempre.