Espanya serà radial o no serà

A aquestes alçades de la comèdia tothom ja sap que aquest ens administratiu anomenat Espanya ha estat forjat al llarg dels segles gràcies a la testosterona, la repressió i el furt, essent ínfims els moments de tranquil·litat democràtica que ha albirat en tota la seva història. Una manera de fer política que, copiada a trompicons dels francesos, sempre ha fet servir l'evangelització com a valor. És a dir, la confrontació del 'tu-ets-així-perquè-ho-dic-jo' per davant de la diferència, o el que és el mateix, el jacobinisme vers el lliure mercat. L'antítesi del món liberal anglosaxó, vaja... Catalunya doncs, plaçada al mig, ha tingut la mala sort de conviure entre dues potències que sempre han primat la igualtat suprema a la llibertat, uns per la gràcia de Déu i els altres per la gràcia racional republicana.

Aquest aranzel polític com sobretot comercial, ha estat la pedra filosofal de l'Espanya volguda eterna per tots llurs governs obligant a totes les generacions de catalans a empescar-se estructures econòmiques alternatives per sobreviure dins aquest magma del sense sentit. La independència política doncs, mai ha estat possible per dues senzilles raons: una de militar i l'altra de mercat. D'aquesta manera, si els empresaris catalans i per extensió l'economia catalana es veu impossibilitada de fer negoci fora de les fronteres espanyoles ja podem anar fent memorials de greuges i proclamar repúbliques, la independència no és viable. Així ha estat durant els últims 500 anys i no hi ha més cera que la que crema.

Ara, però, el mercat ja no és estatal sinó internacional i, per tant, per primer cop a la història les possibilitats de presentar-nos al món sense cap tutela econòmica ja no depenen de l'Estat espanyol sinó de nosaltres mateixos. Les amenaces i la por ja no valen i les covardes i màgiques solucions de l'encaix a Espanya, a més de fer enrojolar a qualsevol persona amb dos dits de front, és una via cínica que l'única cosa que aconsegueix és augmentar el mal humor entre catalans i espanyols.

És per això que l'excel·lent notícia del corredor mediterrani representa una estocada més -primer va ser l'euro- a l'Espanya radial i unida, i fa entrellucar que en els propers 15 anys si ja no ens lliga absolutament res amb ells (bàsicament el mercat i els sentiments), Catalunya podria esdevenir un Estat només -un cop més- si nosaltres volem. Sortosament les lleis del lliure mercat així ho avalen. Ara bé, el front que se'ns presenta ara serà si Espanya com sempre fa cas omís a les recomanacions del món civilitzat, o per contra i com és habitual, s'entesta a comportar-se com el soci friqui i aïllat desdibuixant el corredor i/o començant-lo per un cantó que no és viable econòmicament. De fet, ells saben que si això va com ha d'anar el seu xiringuito té els dies comptats.

Companys/es, és molt dur lluitar contra la desraó...

Article publicat al NacióDigital.com