Compartir dóna gustet

Barcelona, dilluns 15 de juny, 12 del migdia, prop d'una de les joies del Modernisme, el Palau de la Música catalana, a l'Antic Teatre situat al carrer Verdaguer i Callís, un local tronat però encantador i sota una figuera dins al pati d'aquest, un català del sud, de Cocentaina (poble de l'autor del Paquito el Chocolatero), el Marc Sempere, responsable del macro projecte COMPARTIR DÓNA GUSTET, presenta el seu nou disc i ens explica totes les seves propostes i performances que portarà a terme d'ara endavant.
Jo, valencià del nord, de Vic, rodejat de bons amics i amigues periodistes i no periodistes, no només he frapat amb totes les idees que té dins al seu caparró, sinó que he tingut la sort de contribuir amb aquesta performance-roda de premsa amb una paella en directe inclosa, formant part del grupet de música que amenitzava la vetllada. Tot un plaer.
La cosa va de la següent manera: "Compartir Dóna Gustet (CDG) és un procés col·lectiu que treballa, des de diferents disciplines i arts, en la recerca, difusió i intervenció per la cultura popular, lliure i de transmissó directa.
El projecte neix de la constatació que existeix una gran connexió entre les formes de fer de la cultura tradicional de transmissió oral i les noves possibilitats de producció i distribució lliures que ofereixen internet i les noves tecnologies".
El que n'he extret avui d'aquesta presentació feta per aquest llibertari (en el sentit més profund del terme, o sigui més enllà de la ideologia), és que la cultura ha de tornar als carrers i ha de ser lliure de qualsevol imposició i peatge, i que la millor manera de ser avantguardista és tornar als orígens. Ja ho deia el gran naturalista i llibertari Gaudí: L'originalitat rau en l'origen. El Marc exerceix aquesta virtut en escreix i a més és un cul inquiet, per això l'any passat li van concedir un premi a la Fira de la Mediterrània de Manresa.
El disc és un reflex de tot això, hi han col·laborat molta gent, però molta! gent com els Orxata Sound System, El Marc Xerramequ, el Miquel Gil, el Pau Riba... i hi trobareu cant d'estil, pasodobles i tota la fauna músical valenciana, barrejada amb electrònica i canviada amb textos socials i més actuals. A més a més, els seus projectes, per a mi, són absolutament innovadors, provocadors i atractius, com per exemple rodar una arròs movie o fer una rave al mig d'uns tarongers al costat de la capital del Túria amb ballaors tradicionals valencians. Espectacular...
La nota surrealista personal del dia ha sigut quan he marxat de l'Antic Teatre, passo per davant d'un bar on un cartellet a fora posava: "Orxata, tipical Spanish Drink". Companyes i companys, tenim un país de contrastos, això està clar, per tant, o morirem esclafats, o morirem d'èxit, però el que està clar és que amb projectes com aquests encara tenim país per estona, si més no per fer veure que vivim amb normalitat i sobretot feliços, que és el que importa en definitiva.


Si voleu més info clickeu el títol del post i trobareu noves sorpreses d'aquesta colla de valencians.