Fent trampes s'arriba a tot arreu.

Per a tothom és sabut que Espanya és un país de garrulos mesetaris que s'ha passat la vida oprimint pobles i nacions, una idiosincràsia col·lectiva que ha permès al seu Govern, crear un grup armat,torturar reiterativament dins les seves presons i tancar premsa no considerada del règim. Tot això, senyores i senyors, durant la seva més llarga època democràtica, segons la seva manera d'entendre la democràcia, és clar.
Doncs bé, la seva última estracanada ha sigut guanyar unes eleccions fent trampes, talment com els anys gloriosos del Madrid durant el franquisme, unes eleccions que haurien de ser la vergonya de com a mínim el continent europeu i que ha significat que l'espanyolisme sense complexos, pur i dur, sigui majoria a la cambra basca.
M'gradaria doncs, llençar tres coses que em surten immediatament del meu caparró:
La primera és que, no sé si la teoria d'ETA de quan a pitjor a millor serà bona per fer renéixer el poble basc, el que està clar però ara per ara, és que el poder i les armes per legislar Euskadi les tindran uns ressentits i gent molt perillosa amb set de venjança espanyolista, i això com a mínim fa una mica de por.
La segona i ja mirant cap a casa, és que tenint en compte que l'ADN dels sociates és el mateix a tot arreu (destruïr les nacions no espanyoles per hegemonitzar l'Estat), que ningú faci comparacions entre nosaltres i els bascos, Catalunya no és Euskadi i a la inversa, allà s'estan plantejant un govern frontissa i malaltís contra el nacionalisme basc. Aquí, han de mossegar-se les ungles perquè comparteixen govern amb independentistes, i a ningú se li escapa les feines ben fetes que estan protagonitzant, per exemple, les conselleries de Cultura o d'Innovació i Empresa, petites fites i petits èxits que quedaràn en els anys i que eren impensables durant els 23 anys de regionalisme català.
I la tercera, ull!!! Sabeu qui va votar també a favor de la vampiresca i terrorifica ley de partidos? Ni més ni menys que els de la Casa Gran del Catalanisme, CiU. És important no tenir amnèsia nacional, puix després ens passem el dia rondinant, anant de puristes de l'independentisme i acabarem trinxant-ho tot. Després no plorem si ERC té només 10 diputats en comptes de 30, ja ho veieu què passa si es fabrica un país dividit, que si guanyen ells cagada pastoret.

PD: De totes maneres, els dirigents d'ERC i altres dirigents sobiranistes d'altres partits, haurien de saber que ara ja només quedem els catalans i que el xoc amb l'Estat és imminent. O hi ha fermesa i unitat o ens destrueixen com a poble.