La Bellesa, la Bondat i la Veritat

Montpeller

Entre els anys 1939 i 1942 Francesc Pujols viu exiliat a la Catalunya Nord i a Montpeller. No obstant això, la seva activitat intel·lectual prossegueix. Pujols continua desplegant el seu projecte filosòfic de reconciliació de Plató i Kant a través de la tradició filosòfica catalana i anota els seus resultats en diferents articles. És l'any 1941, a Montpeller, quan resol la definició de la Veritat i, d'aquesta manera, culmina les definicions bàsiques de la seva obra. A més, Montpeller esdevé la ciutat històrica de la filosofia catalana. Ramon Llull hi havia presentat l'inici de la seva obra i August Comte, que era fill d'aquesta ciutat i a qui Pujols ubica com a branca occitana de la filosofia catalana, és qui havia creat el "sistema positivista" o "religió de la ciència". Per tant, a Montpeller comença la filosofia catalana amb Ramon Llull (i després continua amb Sibiuda), adquireix noves perspectives gràcies a Comte (que és el pare del positivisme)i es reunifica en Pujols. I això és de vital importància perquè Montpeller és una ciutat dels Països Catalans amarada de mediterranitat, i el Mediterrani és el bressol de la civilització occidental: Grècia va donar al món l'art clàssic (i va satisfer d'una vegada per sempre l'ideal estètic de la humanitat) -la Bellesa-, Roma va crear el Dret (i va donar el dret clàssic amb què va saciar l'ideal ètic dels pobles)-la Bondat- i Catalunya serà la terra destinada a fundar el classicisme científic. És a dir, a realitzar l'ideal dialèctic dels homes. -la Veritat- [...]
[...] La humanitat desplega tot el seu potencial quan desplega la Bellesa, la Bondat i la Veritat, i l'ésser humà desplega tota la seva intel·ligència quan treballa en pro d'aquetst ideals. Ara bé, per a fer-los possibles calen dues coses: separar la moral de la religió i mirar de com obtenir una visió completa de la realitat. Aquestes són les dues grans tasques per Pujols.

Pujols, actualitza doncs la filosofia catalana i crea la Religió Científica Catalana, que no és com les conegudes religions ortodoxes i ni molt menys basada en les supersticions, sinó que és la ciència del tot (Pantologia), que es basa en l'estudi i la recerca de la realitat.
Per això crea un logo per explicar de la manera més Pop i senzilla el seu sistema filosòfic: L'Escala de la Vida, una escala de cinc graons que signifiquen el món vegetal, el protozoic, l'animal, l'humà i l'àngel com a metàfora de l'evolució de l'esperit.

És per tot plegat que per a Pujols la Sagrada Família de Gaudí és el símbol i la catedral, de la Religió Científica Catalana. [...]
En primer lloc, doncs, l'arquitectura i el geni de Gaudí mostren que, de l'observació científica de les formes de la natura, en pot rebrostar una obra d'art i una sensibilitat humanes renovades. Una nova afirmació nietzcheana de la vida i del pensament.I el segon missatge que ens transmet aquest símbol és la necessària catalanitat d'aquesta "religió pujolsiana". Això vol dir que per ser cosmopolita no hem d'adoptar allò que d'altres han creat o dit sinó crear per fer veure als altres que la nostra personalitat és tan forta com la seva i que del diàleg comú, en sortirà una civilització més forta. En contra del noucentisme orsià, dirà que no cal mirar Europa per ser més civilitzats sinó comprendre que ja som Europa. [...]
[...] La Sagrada Família, doncs, és el símbol d'un nou model de civilització català que és universalitzable. I això vol dir que és el nou símbol de la religió catalana, que és una relgió científica. D'un nou model de civilització que s'aferra en tres grans personatges que es retroben en un mateix país i moment històric: Ferrer i Guàrdia, Pujols i Gaudí. Perquè tots tres comparteixen un espai de civilització en què hi ha un compromís a favor de la llibertat. I això vol dir: un model que en ocasions és proper a l'espiritisme, que moltes vegades és netament sobranista i que cerca un nou model educatiu. No en va, és gràcies a ells que Catalunya es converteix en la terra de l'avantguarda arquitectònica, educativa i filosòfica.
Textos extrets, i amb permís de l'autor del llibre: Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox, de Joan Cuscó i Clarasó. Publicacions Abadia de Montserrat

Per això som el centre del món. Apa!