A totes les classes dels col•legis del món hi sol haver, entre altres: el tonto, el llepaculs, el mesquí i l'oportunista, m'atreviria a dir fins i tot que aquest fet és condició humana. Doncs bé, al nostre país hi un partit polític que aglutina tots aquests qualificatius en un de sol, estic parlant evidentment d'Iniciativa per Catalunya, un partit que, com vaig dir un dia públicament en una tertúlia política a Ràdio Manlleu, és sobrer a casa nostra.
Fills del comunisme regionalista i un punt tronat del PSUC, ICV és un partit que actualment està absolutament desubicat i que, amb tan sols un 9% dels vots emesos ha acumulat un poder excepcional a Catalunya. Un partit portat per una colla d’esnobs que es dediquen a donar lliçons d’esquerranisme i d'ecologisme de debò, un fet molt propi dels “baratos intel•lectuals” (gran cançó d’Skatalà), però que alhora de la veritat el què fa és escalar per sortir a la foto i reprimir, per exemple, el lògic i necessari moviment Okupa català, sobretot en una ciutat com Barcelona on l’especulació i els alts preus de l’habitatge són més que evidents. Fins i tot podríem dir que l’actual govern és el més intervencionista de la nostra història moderna, això, evidentment, amb la inestimable ajuda dels sociates, bé... un fet molt propi de l’estatalisme jacobí, és clar.
Doncs bé, l’últim espectacle que ens han ofert aquests infantiloides morts de gana (no tinc cap altre qualificatiu per al que han fet), ha estat trencar l'esperada unitat dels partits catalans i negociar amb nocturnitat i traïdoria una cosa que ja se sap que serà paper mullat, fent que, un cop més, Espanya es fregui les mans i mostri un somriure d’orella a orella.
Encara no ha quedat clar que el govern espanyol i el seu president menteixen? Això no seria notícia si no fos que aquest cop la fragilitat de la situació és extrema.
Qui ho diria oi? Tothom pensava que els primers trair la unitat serien els sociates o els regionalistes, doncs no! Ens han traït els de debò, els que de debò no serveixen per a res, només per a fer la feina bruta als autèntics enemics de la nació catalana, els sociates.
Feu un favor a Catalunya, desapareixeu com a partit!
2 comentaris:
No confonguis el PSUC amb la gauche divine. El PSUC va tindre burgessets amb ganes de festa roja, és ben cert, però també hi havia gent implicada amb el país (amb la gent, la cultura i el territori). Al PSUC hi haguè de tot.
El Joan Tardà, regidor d'ERC a Cornellà de Llobregat i diputat a Madrit, provè del PSUC.
El Gregorio López Raimundo, antifranquista, sindicalista i defensor de la llengua i la cultura catalana (tot i ser hispanoparlant) era del PSUC.
En tot cas confiem en que la CUP, i agrupacions com l'ABG i similars, agrupin l'esquerra més antisistema, lliure de mudarnillus, multicultis i ulleres-de-pasta.
Si senyor! Veig que avui ens hem posat d’acord en la protesta. Tens tota la raó! Ja n’hi ha prou de “mudernus” esnobs que juguen a ser polítics!
Per cert aviam quan fem un dinar torrista al Montserratí!!!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada